23.03.2012 - 06:00
Els candidats de les eleccions presidencials franceses tenen posicions oposades quant al reconeixement de les llengües minoritzades de l’estat. La llengua ha estat a l’Hexàgon un dels vehicles d’uniformització i de combat contra les nacions diferents de la francesa. En aquest sentit, Nicolas Sarkozy és el candidat de la continuïtat històrica, perquè no admet cap mena de reconeixement de les llengües que no siguin la francesa. A l’extrem oposat, François Bayrou defensa un reconeixement explícit de les llengües minoritzades amb una llei que n’asseguri els drets. A mig camí, François Hollande vol signar la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries, que França no ha ratificat mai.
En el seu programa el candidat socialista François Hollande proclama que, si guanya, França signarà la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries. Aquesta carta, aprovada l’any 1992 per la UE, mai no ha estat ratificada per l’estat francès. La posició d’Hollande marca un canvi dels socialistes en relació amb les llengües diferents de la francesa: el català, l’occità, l’alsacià, el bretó, el cors, l’èuscar i el flamenc.
En canvi, el president i candidat a la reelecció, Nicolas Sarkozy, va manifestar fa uns quants dies a Marsella que era contrari a ratificar la Carta Europea de les Llengües: ‘Quan un hom estima França no pot proposar la ratificació d’aquest tractat que obliga a reconèixer drets lingüístics a totes les minories i a posar-les sota control del Tribunal Europeu, que no tindrà en compte la nostra història nacional ni la tradició republicana.’
Finalment, el candidat de centre liberal, François Bayrou (MoDem), vol potenciar el reconeixement i l’ús d’aquestes llengües. Ho va dir en occità, fa poques setmanes, en un acte de campanya a Tolosa (vídeo). Més precisament, va defensar la necessitat d’una cultura plural: ‘Que les llengües regionals de França siguin reconegudes com es mereixen, com a part de la riquesa nacional, i no com un element de feblesa, com les ha definides Nicolas Sarkozy en un discurs que estigmatitzava les nostres llengües i les nostres cultures.’
‘Qu’ei fenit lo temps de la vergonha e que comença lo temps de la fiertat!‘
El candidat del Moviment Demòcrata va voler dedicar unes paraules en occità a un auditori occità: ‘Qu’ei fenit lo temps de la vergonha e que comença lo temps de la fiertat! Qu’èm occitans e bearneses, e bigordans e catalans, e bretons e basques. Pr’amor qu’i a de basques tanben. E qu’avèm l’intencion de contunhar a parlar la lenga nòsta. Qu’ei la nòsta lenga e qu’avèm tanben a la transméter, a la balhar aus dròlles qui son d’aquí! O mon país, Tolosa’. Aquestes paraules de Bayrou eren una cita del cantant tolosà Claudi Nogaròu.
I després va continuar defensant el pluralisme cultural. ‘Hem d’evitar que el facin malbé jacobins de tota mena. Perquè hi ha individus que es pensen que és necessari que tots els poders estiguin a les mateixes mans: el poder polític, l’ideològic, l’econòmic i el cultural.’
Enllaços
Array
