17.03.2012 - 06:00
El govern balear va aprovar ahir el projecte de modificació de la funció pública, que estableix que el català deixarà de ser un requisit per accedir a la funció pública i passarà a ser un mèrit. Per això, es van reformar alguns articles de la Llei de normalització, la Llei de règim jurídic de l’administració i la Llei de coordinació de policies locals. Els grups de l’oposició –PSM i PSIB– i l’Obra Cultural Balear van denunciar el menyspreu del govern per la voluntat de la societat i la ruptura del consens sobre la llei de normalització, que havia perdurat des de la transició.
Després de la reunió del consell de govern celebrada a l’Ajuntament d’Alaior, el portaveu del govern, Rafael Bosch, va explicar que es modifiquen totes aquestes normatives en allò que fan referència a la necessitat d’acreditar un determinat nivell de coneixement de la llengua catalana per accedir a un lloc de treball a l’administració. Però també es modifica l’article de la Llei de normalització lingüística que fa referència a la toponímia.
PSM i PSIB carreguen contra la decisió
El portaveu de la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa, Biel Barceló, va criticar que el govern del PP ‘ha consumat el major atac a la llengua pròpia dels mallorquins des de la recuperació de la democràcia’. Barceló lamenta que ‘Bauzá hagi romput de manera unilateral el consens que havia imperat en aquest país en matèria de convivència lingüística durant els últims 25 anys’.
‘La modificació de la llei de funció pública per eliminar el requisit de català per a l’accés a la funció pública, i la modificació de la llei de normalització lingüística per la porta de darrere per rebaixar l’oficialitat de la llengua pròpia de les Illes són mesures que agreugen de manera inequívoca la desigualtat social i jurídica existent entre el català i el castellà’, afirma Barceló. ‘Només poden haver estat promogudes des d’una ideologia radical clarament escorada cap al nacionalisme espanyol més unionista, allunyada del sentiment majoritari dels ciutadans i ciutadanes de les Illes’.
Per la seva banda, la diputada del grup socialista al parlament balear, Pilar Costa, va afirmar que amb l’aprovació del projecte de llei de funció pública, ‘el govern ha aprovat una llei només per anar contra de la llengua catalana’. Costa va denunciar que ‘només va en contra del català i no regula res en matèria de funció pública’.
Costa va dir que ‘aquesta norma només és un atac més del PP contra de la llengua catalana, que suposa trencar el consens i els avanços aconseguits els últims trenta anys en matèria de normalització lingüística’. Per Costa, el canvi per a convertir el català en un mèrit i no un requisit fa que la única llengua que es podrà exigir per a treballar en l’administració pública serà el castellà.
L’OCB denuncia el ‘menyspreu a la democràcia’
L’Obra Cultural Balear considera un fet molt greu la decisió del govern sense fer cas ni haver contestat les més de dotze mil al·legacions presentades pels ciutadans, les associacions i nombrosos ajuntaments de les Illes –alguns dels quals del PP. Per l’entitat, es tracta d’una actuació vergonyosa que demostra l’actitud antidemocràtica del govern de Bauzá, que ‘ governa d’esquena a la majoria social i als valors que defineixen la convivència ciutadana, definits a l’estatut d’autonomia i a la Llei de normalització lingüística, aprovada amb el consens de totes les forces polítiques’.
Segons l’OCB, ‘l’única resposta pot ser una mobilització ciutadana massiva i sense precedents, que demostri a l’executiu el clam social a favor de la llengua pròpia i dels drets lingüístics’. L’entitat fa una crida al conjunt de la ciutadania -militants i votants del PP inclosos-, i especialment a les més de dotze mil persones, entitats i institucions que han rebut el menyspreu del govern, a participar als mobilitzacions per la llengua organitzades arreu de Mallorca i a assistir a la manifestació ‘Sí a la nostra llengua‘, que es farà el 25 de març a Palma.
