15.03.2012 - 06:00
Fa dues setmanes que en Jaume Bonet va començar una vaga de fam per a defensar el català a les Illes de l’agressió del govern contra la llengua pròpia, amb mesures com la reforma de la llei de la funció pública. Té seixanta-quatre anys i des de fa quinze dies únicament ingereix aigua. Des de l’altra banda del telèfon parla sense pressa, aturant-se sovint per agafar aire, però diu que es troba bé, per més que ara necessita descansar més sovint. ‘He d’estar moltes hores estirat, però quan he descansat i m’aixec, em trob bé’. El metge li ha dit que tenia el cor un poc més cansat que no normalment. ‘Quan no menges, els ronyons i el cor treballen més, per això m’ha dit que he de descansar molt’, diu.
—Què us va decidir a fer una acció tan contundent com una vaga de fam?
—Vam discutir-ho a la junta directiva de Jubilats per Mallorca i, com que hi havia voluntaris, ho vam decidir per unanimitat. És de cada vegada més clar que aquest govern segueix instruccions de Madrid i que vol carregar-se la llengua pròpia de les Illes Balears. Com és el cas de la castellanització d’IB3, ‘per a reflectir la realitat del carrer’, diuen ells, cosa que és una fal·làcia. O que puguis esser funcionari públic sense saber el català. Això serà terrible. És evident que tenen intenció de fer recular la llengua seguint consignes de la FAES i de Madrid.
—Amb quina intenció feu la vaga de fam?
—Bàsicament amb dues intencions. L’una, arribar a molta gent, que és difícil d’arribar-hi, i ho anam aconseguint. Ens interessa arribar a la gent que no veu clar què passaria, si s’aprovàs la llei de la funció pública, i quina importància té la llengua, més que no a la gent ja ho veu clar. D’una altra banda, sabem que hi ha parlamentaris del Partit Popular, i fins i tot membres del govern, que no estan d’acord amb la llei, i volem que aquesta gent pressioni. No sé si ho aconseguim tant; però bé, farem allò que podrem. Aquesta vaga no és cosa meva, és una decisió de Jubilats per Mallorca, i hi ha un company, en Tomeu Amengual, que ja es prepara per començar la vaga de fam. S’hi incorporarà d’aquí a una setmana o quinze dies; coincidirem tots dos una temporada i, si jo veig que ho he de deixar, continuarà ell.
—Espereu que el sector del PP contrari a la llei pressioni prou?
—Creim que el govern difícilment es mourà directament per allò que puguem fer nosaltres. Ara, sí que podria esser que es mogués per una pressió del seu partit. Diumenge mateix, en una manifestació per la llengua a sa Pobla, hi anaren tots els regidors del PP, llevat d’un. Per això, a banda voler que la gent sàpiga què passa també esperam que aquest sector del PP actuï amb consciència i no amb obediència.
—Us ha vingut a veure ningú del PP?
—No, ha vingut gent de tots els partits, tret del PP.
—I si la vaga no serveix per a la vostra finalitat?
—Ja serveix. Hi ha molt de debat, se’n parla, també als bars de la tercera edat, amb arguments en favor i contra, i això és bo. Seria fotut deixar-se morir sense dir res.
—Dieu que us adreceu sobretot als qui no consideren que l’aprovació de la llei sigui greu, ni veuen perillar la llengua. A aquests, què els dieu?
—Que les conseqüències seran molt greus. Orientam el discurs en el sentit de la importància de la diversitat cultural, de mantenir la nostra llengua, minoritzada per un poder polític, energètic i financer… I ara em començ a cansar un poc, i no us puc dir tota l’argumentació, però la trobareu a Facebook de Jubilats per Mallorca.
—Esteu disposats a arribar fins al final?
—Fins a la mort? No faig comptes cada dia. A vegades em sap greu de dir-ho així, perquè hem dit que no volíem arribar fins a la mort, però sí arriscar-nos. Volem arribar molt enllà. En principi, ni n’Amengual ni jo no volem morir, però estam disposats a jugar fort.
Enllaços
Array
Array
