13.03.2012 - 17:34
L’escriptora Teresa Pàmies s’ha mort avui als noranta-tres anys. Va ser escriptora de novel·la, dietaris, narrativa, articles i reportatges. Molt lligada als moviments polítics i socials durant la guerra civil, la seva militància amb el partit comunista la va portar a l’exili, i des de l’any 1939 fins al 1971 va viure a l’Amèrica Llatina, Txecoslovàquia i França. Es va casar en la clandestinitat amb Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC. Un dels seus fills és el també escriptor Sergi Pàmies. Després de l’exili, quan va tornar a Catalunya, es dedicà a la literatura. Entre les seves obres més destacades hi ha ”Testament a Praga’, premi Josep Pla del 1970 i ‘Gent del meu exili’ (1975). La seva obra esdevé testimoni viu de la guerra civil i de l’exili català, i es mou entre la novel·la i la memòria. Pàmies va ser guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2001 (fou la segona dona en rebre el guardó després de Mercè Rodoreda).
Atreta per l’actualitat, sobretot la política i amb interessos diversos, va col·laborar en diversos mitjans de comunicació (Avui, Presència, Serra d’Or, El Temps, Catalunya Ràdio). Algunes d’aquestes col·laboracions van ser aplegades en volum: ‘Opinions de dona’ (1983) i ‘La vida amb cançó. Cròniques radiofòniques’ (1999). Teresa Pàmies va ser un referent per a moltes dones nascudes durant la dictadura franquista.
En guerra!
L’any 2005 Teresa Pàmies va publicar ‘‘Estem en guerra. Escrits 1936-1939‘ (Cossetània), un llibre que recull una bona part dels escrits, discursos, declaracions i reportatges que va fer l’escriptora durant els anys de la guerra civil. En el pròleg explica com als disset anys va deixar el seu Balaguer natal i l’ofici de modista per entrar en la militància activa i convertir-se en dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya: ‘Jo era elegida secretària femenina de l’Executiva de la JSUC i directora del nostre setmanari Juliol, quan la redacció formada per nois anà al front’. Els curadors de l’obra destaquen el valor d’aquests escrits perquè mantenen l’energia i l’emoció d’aquells moment. És per això que s’allunyen de la reflexió que Teresa Pàmies ha fet sobre la guerra en alguns llibres seus com ‘Quan érem capitals’ i ‘Quan érem exiliats’. Diu l’escriptora: ‘Rellegir els meus escrits d’aquella etapa, les meves arengues als mítings d’agitació, les opinions expressades francament en entrevistes publicades en la premsa catalana, espanyola i estrangera, dóna la mesura de les limitacions culturals, teòriques i organitzatives dels dirigents de la JSUC, però també demostra l’entusiasme, la voluntat, la generositat i l’autenticitat dels nostres ideals’. Pàmies continua: ‘És el conjunt dels testimonis escrits o evocats oralment el que permet reconstruir la peripècia de la meva generació, que jo assumeixo, fins i tot allò que avui no diria, ni escriuria, ni pensaria.’
Mas: ‘Ha representat la continuitat de la Catalunya d’abans de la guerra de 1936-1939’
Una de les primeres mostres de condol per la mort de Pàmies ha estat la del president de la Generalitat, Artur Mas. ‘No va dexar mai de conrear la nostra llengua, ni tan sols en els anys més durs de l’exili, i ha representat la continuitat de la Catalunya d’abans de la guerra de 1936-1939, un dels fils que va relligar les tradicions d’un país que va córrer un perill molt gran de trencar-se i de no continuar’, ha dit el president sobre Pàmies. També ha destacat que la seva vida va estar marcada per una actitud de resistència davant de la dictadura franquista i davant la situació de desigualtat de la dona.
Òmnium: ‘Serà recordada pel seu compromís polític inalterable amb el país’
Òmnium Cultural ha emès aquest comunicat de condol, en què diu de Teresa Pàmies que serà recordada pel seu ‘compromís polític inalterable amb el país i amb els ideals de la justícia social’. I afegeix: ‘El seu nom és doncs sinònim de fermesa. De fet, la seva és una obra extensa que relata a través de la crònica i d’un llenguatge modern períodes importants del país com ara la guerra civil espanyola i l’exili català’.
Mascarell destaca la vinculació de Pàmies ‘a les millors tradicions i valors’
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha destacat que Pàmies era una persona vinculada ‘a les millors tradicions i valors i la millor voluntat de transformar la realitat permanentment’. Mascarell ha indicat que Pàmies considerava que des de la literatura ‘es podia i s’havia de fer’ aquesta transformació de la realitat. ‘Ens sap molt greu que hagi desaparegut. Des del punt de vista col·lectiu ens ha aportat moltes coses’, ha recalcat. ‘Sense ella no em sé imaginar el que ha passat als anys 70, 80 i 90 amb la seva capacitat de militància i amb els seus vincles amb el PSUC i la seva relació amb Gregorio López Raimundo’, ha assenyalat.
Trias: ‘Va personificar el compromís ideològic i l’esperit irreductible’
El batlle de Barcelona, Xavier Trias, ha definit Pàmies com ‘una dona per sobre de tot compromesa i conseqüent amb el temps que li va tocar viure’. Segons Trias, ‘en el llarg camí que representa gairebé un segle de vida, en ella es va personificar el compromís ideològic i l’esperit irreductible de qui es va veure abocada a patir els avatars de la convulsa història de la Catalunya del segle XX’. ‘Una vida plena d’obstacles a superar i de barreres a trencar, marcada per la seva militància política i també, molt profundament, per la seva pròpia condició femenina’, ha apuntat.
Camats: ‘Una dona i una comunista compromesa’
La portaveu d’ICV–EUiA al parlament, Dolors Camats, ha lamentat la mort de Pàmies, i ha dit que la seva mort deixa Catalunya ‘una mica més pobre i més òrfena de lluitadores com ella’. Camats ha destacat que Pàmies ha estat ‘una dona i una comunista compromesa des de la seva més tendra joventut’, i ha lloat que sempre va lluitar pel seu ideals tant des del país com des de l’exili.
ERC exalça el compromís de Pàmies amb la política, la cultura i Catalunya
La portaveu d’ERC al Parlament, Anna Simó, ha exalçat el compromís de Pàmies amb l’activisme polític, la llibertat, la vida cultural i els moments que li va tocar viure a ella i a Catalunya. En un comunicat, ha reconegut la seva tasca intel·lectual i contribució a la vida cultural dels Països Catalans i ha recordat que ha estat la segona escriptora que va obtenir el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de les tres que el tenen.
