13.03.2012 - 10:30
Músics i sector musical en general, públic, periodistes i algun càrrec institucional van omplir ahir la sala Apolo de Barcelona en una nova Nit de la Música Catalana, la gala dels premis Enderrock. The Fredericks, el grup del programa ‘Pop ràpid’, van ser els encarregats de trencar el gel d’una gala que va mantenir un ritme força accelerat. Presentador, entregadors de premis i premiats van anar per feina, la qual cosa devia agrair la majoria, sobretot els qui assistiren l’any passat a una gala que es va eternitzar.
El presentador, Pere Mas, ja ho va advertir: la brevetat és un valor en alça. També va dir que no tenia pensat de fer cap menció a les retallades, que si volien, ja ho farien els músics. I pel que sembla als músics tampoc no els va semblar necessari. De tota la colla que va passar per l’escenari durant la vetllada, només una persona va fer un discurs crític, ni que fossin dues frases. Va ser Xavi Sarrià, que va dedicar el premi d’Obrint Pas com a millor artista de pop-rock per votació popular ‘a tots els que ixen al carrer contra les retallades i als protagonistes de la primavera valenciana’.
El director del Grup Enderrock, Lluís Gendrau, va parlar dels efectes de la crisi, recordant que, s, bé la música catalana fa anys que té bona salut, viu en una crisi constant. Ara s’hi afegeix la crisi econòmica, que ha fet que alguns festivals hagin de plegar i que alguns mitjans no puguin continuar. Per això va voler insistir que la premsa especialitzada era fonamental per al país i que calia apostar per la cultura i la música com a part essencial del nostre patrimoni.
La música va tornar a sonar en directe de la mà de l’excèntric Joan Colomo, millor disc de cançó d’autor segons la crítica. Agraïments, dedicatòries, platea amb públic entregat i convidats, i una zona ‘vip’ amb músics, periodistes i la jet set de la música catalana. Un photocall, flaixos, càmeres i micròfons. Xivarri i calor. ‘Em puc fer una foto amb tu?’, ‘De pressa’, es posa recte, flaix!, i adéu.
Els premiats anaven passant per l’escenari, davant d’un públic expectant que va exaltar-se per primer cop a la nit quan Cesk Freixas va sortir a recollir el premi al millor artista de cançó d’autor per votació popular. El seu agraïment va despertar els primers crits d’independència a la sala, que es repetiren al cap d’una estona durant l’actuació en acústic dels Obrint Pas. Abans d’ells, van actuar els Catarres amb una formació inèdita, acompanyats de vents i noves percussions. També la formació dels Obrint Pas d’ahir era especial. Format acústic –que van treballant mica en mica– amb guitarres, dolçaina, percussió i una tenora. Van fer alçar els punys amb ‘Som’ i van posar la pell de gallina amb la Muixeranga, ara ja patrimoni immaterial de la humanitat.
Dues hores i escaig i la nit encarava el final de la gala amb el concert dels Txarango, nous hereus de Dusminguet que amb el seu primer disc ja comencen a arrossegar milers de seguidors. I de la ‘patxanga’ de la sala Apolo a la penúltima pels bars dels costats, zona off the record.
