12.03.2012 - 18:07
El dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya entre el 2006 i el 2009 va ser de més del 8% del PIB de mitjana, segons les dades de la balança fiscal (PDF) presentades avui pel conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell. Aquest percentatge anual és constant al llarg de l’últim quart de segle, i mostra que des del 1986 fins al 2009 Espanya s’ha quedat, i no ha tornat, 213.963 milions d’euros dels catalans. Durant aquest temps, l’impacte per habitant del dèficit fiscal s’ha doblat, i ara ja és de 2.200 euros anuals.
El dèficit fiscal mostra la diferència entre els recursos que van a parar a l’estat i els que es reben de l’administració estatal. Les dades presentades per la Generalitat mostren una constant els últims anys en el dèficit fiscal de Catalunya amb l’administració de l’estat i la seguretat social, que s’ha mantingut per sobre del 8% del PIB anual. L’any 2009, l’últim que inclou l’estudi, el saldo negatiu va ser de 16.409 milions d’euros, un 8,4% del PIB.
La perspectiva des del 1986
Una de les aportacions d’aquest estudi presentat avui és que mostra el saldo fiscal neutralitzat, en milions d’euros i en percentatge del PIB català, que anul·la l’efecte de la variabilitat en la situació financera del sector públic central i permet la comparació entre els anys. D’aquesta manera, el 1986 el saldo negatiu amb l’administració de l’estat va ser de 6.475 milions i cada català va aportar a l’estat 1.076 euros que no van tornar; el 2009 el dèficit ja era de 16.409 milions i cada català hi perd 2.251 euros.
La mitjana del dèficit fiscal neutralitzat de Catalunya per a tot el període se situa en el 8 % del PIB català i és una mica superior, és a dir més negatiu, durant l’última dècada que en els anys anteriors.
Dos mètodes de càlcul
Aquest resultat s’ha calculat amb el mètode del flux monetari, que relaciona la despesa pública en relació amb el territori on es fa; també presenta les dades amb el càlcul del flux benefici, que relaciona la despesa pública amb una comunitat independentment del lloc on es presta el servei públic. En aquest cas, el saldo fiscal del 2009 és de -11.261 milions, i un dèficit del 5,8% del PIB.
Per a la Generalitat, ‘es tracta de dos enfocaments vàlids, que es fonamenten en criteris sòlids, però que expliquen efectes econòmics diferents; no són substitutius, sinó complementaris. El criteri del flux monetari és més correcte per analitzar la influència que té l’acció del sector públic sobre el creixement econòmic d’un territori’.
Mas-Colell: ‘Inaguantable’
Segons el conseller Mas-Colell, totes aquestes dades demostren que el finançament català és ‘inaguantable a curt i llarg termini’, i per això ‘la necessitat del nou pacte fiscal que proposa el govern’. ‘Són xifres insostenibles’, ha dit Mas-Colell, que ha evitat criticar el model de finançament actual.
ERC urgeix a fer una campanya per explicar l’espoli fiscal
La portaveu d’ERC, Anna Simó, ha urgit el govern a fer una campanya de sensibilització i d’explicació del dèficit fiscal i de les conseqüències que té sobre el benestar de la ciutadania i l’asfíxia financera de les institucions catalanes, i a tirar endavant ja el plantejament del concert econòmic. ‘L’únic antídot a l’espoli fiscal és el concert, i el govern disposa de majoria parlamentària per avançar en aquesta direcció’, ha apuntat.
Laporta exigeix al govern retallar el dèficit i no el sou dels funcionaris
El diputat de Democràcia Catalana, Joan Laporta, ha exigit a Mas que ‘retalli el dèficit fiscal’ de Catalunya i no el sou dels funcionaris. Ha explicat que no té ‘cap dubte’ que al president no li agrada retallar, però li retreu que s’està acostumant a fer-ho enlloc de plantar cara a l’estat espanyol. ‘Tot el temps que tardi el govern a aplicar el sistema de concert econòmic, el converteix en corresponsable del sofriment dels catalans’, ha afegit.
