12.03.2012 - 06:00
Joan Carreras (‘janquim’ en el món digital, Twitter, Facebook) és escriptor, periodista, guionista de televisió i acaba de publicar la quarta novel·la, ‘Carretera secundària‘ (Proa). Interessat sempre en la societat contemporània, aquesta vegada explica la relació entre un home madur i el seu pare, que ja és vell. L’un és conscient que arriba al final, l’altre s’adona d’aquesta consciència. La novel·la comença un llarg cap de setmana de convivència, el fill a casa del pare vidu, després de molt de temps sense estar plegats. ‘No solem passar els caps de setmana amb els pares quan som adults. I en tres dies l’un i l’altre es descobreixen coses que no sabien.’ Però això és, simplement, el principi. La novel·la, dividida en tres parts, evoluciona, sense deixar de relacionar totes les peces del principi al final, i un fet tràgic sobtat porta el relat cap a una investigació policíaca.
Joan Carreras (Barcelona, 1962) es va estrenar com a escriptor a principi dels noranta amb dos reculls de relats, ‘Les oques van descalces‘ (1990) i ‘La bassa del gripau‘ (1993), publicats a Quaderns Crema. Després van arribar les novel·les ‘La gran nevada‘ (Empúries, 1998), ‘Qui va matar el Floquet de Neu‘ (Empúries, 2003) i ‘L’home d’origami‘ (Amsterdam, 2009). Ara amb ‘Carretera secundària’ creu que li ha arribat el moment de fer el salt al gran públic. La novel·la coincideix amb un canvi editorial: fins ara Carreras havia publicat a cases diverses seguint les passes de l’editor Ernest Folch. Però quan Folch va anar a Ediciones B, l’autor va optar per una agent literària, Carlota Torrents de l’A. L. Silvia Bastos, que va negociar amb Proa.
‘És un moment important, creu Carreras. Després de vint anys de recorregut amb una acceptació molt bona de la crítica, des del primer llibre fins al darrer, però sense arribar al gran públic, ara crec que és el moment que ho podem intentar. Estic en condicions d’arribar al gran públic, perquè el llibre agrada quan es llegeix. El que costa més és que la gent decideixi llegir-te. Però sóc ambiciós en aquest sentit, és important tenir lectors. No tinc vocació d’escriptor minoritari. Que això no vol dir que fabriqui llibres amb fòrmula.’
‘A “Carretera secundària” em venia de gust tornar a parlar d’un entorn familiar i connectar personatges amb perfils molt diferents. M’he esforçat en dotar els diàlegs de molta naturalitat. M’agrada que les coses passin amb molta naturalitat. Em moc bé en les situacions quotidianes, els gests, els silencis.’
Carreras primer escriu a raig i després reescriu l’original. No fa esquemes previs, només té moltes idees al cap. ‘Totes les novel·les les situo en la contemporaneïtat: m’agrada parlar del món real i sentimental. M’interessa la vida de cada dia, això sí, posant uns tocs de fantasia a la història.’
