10.03.2012 - 12:57
Prop de 7.000 independentistes s’apleguen des del matí al Palau Sant Jordi per assistir a l’acte de constitució de l’Assemblea Nacional Catalana. L’acte ha començat a les deu del matí i es preveu que s’allargui fins les tres. El podeu seguir en directe ací.
Durant el matí, els 3.000 membres de ple dret de l’assemblea han aprovat els estatuts i el reglament intern i el full de ruta cap a la independència, que preveu l’organització d’un referèndum vinculant el 2014.
També han votat i aprovat l’informe del secretariat i del consell permanent, i han descartat, per majoria absoluta, que l’ANC es pugui presentar mai en una convocatòria electoral.
L’assemblea també ha escollit com a fedataris de l’acte Ferran Requejo, Salvador Cardús, Mossèn Dalmau i Muriel Casals.
Desenes d’intel·lectuals han apadrinat aquesta iniciativa que té per objectiu principal ampliar la base social per a la independència i vol continuar la tasca de mobilització social que les consultes van portar a la seva màxima expressió fins ara.
La presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals; el president del Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), Aureli Argemí, i el president de l’Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Vila d’Abadal, intervindran a l’acte constituent de l’ANC. Es tracta de tres grans entitats catalanes que han volgut donar suport a la iniciativa. A més, l’artista Ferran García Sevilla ha realitzat un cartell commemoratiu de l’assemblea general d’avui que se suma al que també ha fet el Joan Rebull.
Suport dels intel·lectuals
Personalitats més o menys veteranes i habituals dels fòrums de l’independentisme activista ja han anunciat que hi serien i que darien suport al projecte amb col·loquis i debats pertot: Aureli Argemí, Carles Boix, Moisès Broggi, Jordi Carbonell, Salvador Cardús, Muriel Casals, Patrícia Gabancho, Elisenda Paluzie, Ferran Requejo, Francesc Ribera (Titot), Pep Riera, Miquel Sellarés, Josep Maria Terricabras i més seran demà a la primera fila del Sant Jordi.
També hi ha representants dels partits (CiU, ERC, ICV, SI, CUP, i Reagrupament) i dels sindicats (UGT i Intersindical-CSC), amb una bona representació de batlles de l’Associació de Municipis per la Independència i amb alguns representants de l’esquerra abertzale basca.
Requejo: ‘Quan no hi ha pacte, només hi pot haver ruptura, independència’
Un dels intel·lectuals que ha apadrinat el moviment, Ferran Requejo, ha explicat a VilaWeb que l’ANC era un nou vehicle per a canalitzar d’una manera constructiva el descontentament pel model d’estat que Espanya imposa. ‘És fruit d’haver constatat una vegada i una altra que no hi ha vies de transformació i de reforma a través del pacte. I quan no hi ha pacte, només hi pot haver ruptura, independència.’ A més, explica que molta gent de perfil marcadament polític, però no de partit, vol canalitzar la mobilització de les consultes per continuar ampliant la base social de l’independentisme. I això els ha portats, diu Requejo, a organitzar ‘un moviment social que no sabem com acabarà, però que reivindica un camí ferm cap a la independència’.
No confondre l’acció política amb el partidisme
L’ANC ha aplegat una bona part dels milers d’activistes que van arremangar-se per repartir les urnes de Catalunya Decideix. I un d’aquests activistes de les consultes, ara vinculat a l’ANC al Penedès, Jaume Claramunt, reflexiona sobre els errors que no es poden tornar a cometre: ‘Aquest cop tenim factors a favor que mai abans no havíem tingut. D’una banda, sabem les nostres febleses. Aquest llarg procés de consultes i sobretot les darreres eleccions al parlament ens han ensenyat què no podem tornar a fer. Com ara, al meu entendre, confondre l’acció política amb el partidisme.’
‘A l’Assemblea, hi cap tothom i encara hi ha molta gent per a engrescar’, segons Àngels Folch, del secretariat. ‘Tot independentista que vulgui fer avançar el projecte independentista per a aconseguir la majoria social necessària i no vulgui fer carrera als partits, té un espai a l’ANC per a treballar i sentir-s’hi còmode’, afegeix. Un dels aspectes que més remarquen en les presentacions que han fet fins ara és que no serà mai un partit ni es presentarà a les eleccions. Aquesta és, diu Folch, una de les garanties que poden oferir a la gent exhausta de tantes lluites fratricides entre partits que, legítimament, tenen interessos paral·lels a l’objectiu independentista.
Àngels Folch: ‘Que ningú no pugui dir que el dia del referèndum el poble no s’hi va presentar’
L’expectació ha anat creixent cada dia que passava. A Terrassa, a principi de setmana, es va haver de canviar la sala on s’havia de fer un acte amb Patrícia Gabancho i Salvador Cardús perquè s’havia omplert i encara hi havia una cua més llarga que no les places ocupades de dins. Segons Folch, aquesta expectació d’aquests últims dies compensa les hores i hores de feia i una certa ignorància dels primers moments. Però Folch, inconformista, sosté que no n’hi ha pas prou i que, de fet, fins dissabte tan solament s’han acumulat forces per començar el procés d’expansió i creixement necessaris per a consolidar la majoria social. ‘Que ningú no pugui dir que el dia del referèndum el poble no s’hi va presentar.’
Demà es veurà quina és la capacitat d’impacte i convocatòria de l’ANC, però tenint en compte els precedents i les desfetes organitzatives constants, les grans proves de foc de l’invent seran dues: la capacitat inclusiva, que faci de l’ANC un projecte perdurable, i la consecució del principal objectiu, la majoria social més àmplia possible per a la independència.
Enllaços
Array
