09.03.2012 - 06:00
Residuals o independents, es demanava Jordi Pujol ara fa un any, quan va exposar públicament l’assumpció del fracàs en la construcció de ponts amb Espanya. I ahir va respondre clarament: independents. Amb l’horitzó del 2014 més a prop, l’ex-president va actualitzar la seva visió sobre el futur de Catalunya en una conferència a l’auditori d’Esade, en presència de membres destacats del govern, com Mas-Colell i Homs. Què hem de fer per salvar-nos, es demana ara. I ja respon: ‘Tenir una actitud i un pensament independentistes’.
Pujol ja fa temps que diu als independentistes que no té arguments contra ells; diumenge, entrevistat per una televisió espanyola, va dir que tenien raó; que votaria sí en un referèndum d’independència, i ara ens diu que el país es mantindrà viu tan solament si tenim una actitud independentista.
L’exemple lituà
I què vol dir això? Pujol ho va explicar amb paraules del polític lituà Vytautas Landsbergis, el primer cap d’estat de la Lituània independent, ‘que havia mantingut viva la idea de la independència en les condicions més que difícils pròpies d’un dissident de la Unió Soviètica’. L’ex-president recordava que Landsbergis li va dir: ‘És veritat que fins i tot la gent de fonda fidelitat lituana consideràvem altament improbable la independència. O fins i tot impossible. Però (…) no vàrem deixar mai de mantenir viu el sentiment i la voluntat del país. I la nostra dignitat. I és veritat que no comptàvem que un bon dia, quasi per sorpresa, seríem independents. Però volíem salvar el sentiment i la consciència, la cultura i la llengua, els hàbits socials propis d’una nació. Fins i tot d’una nació independent. I crèiem que això ens salvaria’.
De la mateixa manera, Pujol creu ara que únicament una actitud com aquesta ens salvarà de la residualització, ‘que ja va ser el propòsit del Decret de Nova Planta’, i que amb les condicions actuals d’hostilitat d’Espanya ens portaria a la desaparició, sobretot després de la sentència contra l’estatut. I va insistir a abjurar la constitució: ‘Per nosaltres no hi ha constitució’. Espanya ens podria oferir ‘una sortida que garantís un ampli autogovern, un finançament just i un manteniment efectiu de tots els nostres elements d’identitat’, però no ho fa.
Concretant el pla B
‘Si el PP ens diu que no, dues tasses’, havia dit el dia abans el seu fill Oriol Pujol, futur secretari general de CDC, en una entrevista de VilaWeb. Volia dir que hi hauria més reclamació de Catalunya si Espanya negava el pacte fiscal. Però l’ex-president Pujol, ‘des de la llibertat que dóna no tenir cap mena de responsabilitat oficial’, va anar més enllà i va dir clarament que l’alternativa era la independència. Jordi Pujol esbossa un horitzó, el de la independència, que veu complicat, però no impossible, si l’enèsim intent de pacte amb Espanya fracassa.
El debat és ben viu a Convergència, que a final de mes té un congrés amb una part del partit demanant un pla B que tingui en compte l’estat propi. El govern català i els dirigents de CDC demanen d’anar pas a pas i de ‘no ensenyar totes les cartes’; l’ex-president ahir propugnava l’esperit i l’ànim amb què s’ha de jugar la partida: amb una actitud independentista.
‘Que ningú no es rendeixi’
La independència, és cert, encara la veu molt difícil. ‘Econòmicament una Catalunya independent seria perfectament viable. Això és ben estudiat’, va sentenciar; ‘la majoria social es pot aconseguir, amb temps i molta mobilització’; però la viabilitat política seria molt més difícil. ‘Per la radical oposició espanyola i pel recel inicial de la Unió Europea, que ja té prou maldecaps i que ja ha mirat de frenar algunes independències recents. Si bé ha acabat acceptant-les.’ Ara, ‘que ningú no es rendeixi; no deixem que s’apaguin mai ni la nostra fe ni la nostra esperança’, va acabar demanant. Com havia fet Vytautas Landsbergis.
