07.03.2012 - 17:21
La Bressola de Càldegues, al municipi de la Guingueta d’Ix (alta Cerdanya), no continuarà oberta el curs vinent. El consell d’administració de la Bressola justifica la decisió arran de la davallada de subvencions i ajudes que rebia, especialment d’administracions adherides i empreses sòcies de Catalunya. El president de la Bressola, Joan Pre Le Bihan, fa una crida a la solidaritat d’ajuntaments nord-catalans i de la resta del país i a la Generalitat perquè ajudin a mantenir el projecte. En parla en una entrevista amb VilaWeb
Des de 1995 l’estat francès paga el sou de gairebé tots els mestres de les escoles catalanes, que reben també ajuda econòmica de la Generalitat i de molts municipis i empreses de Catalunya adherits als Amics de la Bressola. Però ja fa dos anys que molts d’aquests ajuntaments no paguen la quota pactada, les aportacions de les empreses han desaparegut quasi del tot i la Generalitat ha anat reduint la seva aportació any rere any.
Les circumstàncies actuals han empès el consell d’administració a decidir el tancament del centre de Càldegues, que l’any passat es va salvar a l’últim moment per mitjà de les aportacions dels ajuntaments de Puigcerdà i Sallagosa, del Consell Comarcal de la Cerdanya i d’unes quantes donacions particulars.
– Com s’ha arribat a prendre la decisió de tancar l’escola de Càldegues?
– Per nosaltres ha estat una decisió molt trista. És com arrencar-se un braç. Ahir ho vam anunciar a les famílies. Va ser un reunió molt trista. L’any passat els vag dir que caldria un miracle per mantenir l’escola. Durant aquest curs hem mirat d’aconseguir el finançament necessari a la comarca de la Cerdanya, al nord i al sud, i no ens n’hem sortit.
– Ha estat un problema de reducció de subvencions?
– La Generalitat de Catalunya i molts ajuntaments de Catalunya i les Balears que són socis d’Amics de la Bressola donaven subvencions per cobrir allò que els ajuntaments del nord no podien pagar. Amb la baixada de subvencions, ja no ho podem pagar. Hem perdut més de 200.000 euros en dotze mesos. Ja vàrem fer retallades de personal el setembre passat; hem hagut d’acomiadar personal. I vam fer l’esforç de mantenir l’escola de Càldegues un any més i buscar el finançament necessari. Però no l’hem trobat.
– D’on s’ha de treure ara el finançament?
– Faig una crida a les mancomunitats i als batlles de Catalunya Nord perquè participin econòmicament pels alumnes seus que vénen a la Bressola. A l’aglomeració Perpinyà-Mediterrània hi ha 127 alumnes que no són de cap municipi on hi ha una Bressola però que pertanyen a la mateixa mancomunitat. El cost d’un alumne de parvulari per a un ajuntament com el de Perpinyà és de 1.400 euros. Si ho multipliques per 127 en resulta una suma considerable. I això és el que no cobrem. Això ho cobria la Generalitat tots aquests anys, però ara no tant.
– Si la petició que fa no té resposta, es poden arribar a tancar més escoles?
– Ara tenim un any o dos per reequilibrar les finances. Demanem a la Generalitat que mantingui tant com pugui les ajudes. I també ho demanem als ajuntaments del Principat i de Balears. I ja que el català des del 2009 és reconegut patrimoni de la república francesa a la constitució, seria el moment que els ajuntaments concernits que tenen alumnes a la Bressola participessin amb la part d’impostos que reben dels pares d’alumnes. Mentrestant, demanem la solidaritat de la resta dels Països Catalans.
– Les subvencions s’han reduït. I la demanda per anar a la Bressola?
– Tenim una llista d’espera llarguíssima. Estem eliminant, per manca de places, matrícules no només d’enguany per al setembre que ve, sinó també del següent! Tenim una demanda enorme. I cada vegada més les famílies volen anar a la Bressola. No podem atendre la demanda, i són centenars els que en queden fora. Per manca de mitjans.
– Veu en perill el projecte de la Bressola?
– No diré que això sigui una cosa immediata, però és veritat que els balanços, any rere any, són negatius. I hem d’aconseguir invertir la tendència, per mantenir el que tenim però també per poder créixer. Perquè tenim 742 alumnes però en podríem tenir 2.000. Hem de poder fer front al manteniment i al creixement que ens demana la població.
– A quants alumnes afecta el tancament de l’escola de Càldegues?
– Enguany en teníem vint-i-cinc, i per aquesta quantitat d’alumnes mantenir aquest personal no sortia a compte i els números no quadraven. I tampoc no teníem perspectiva d’ampliació del local. Si no es pot reformar la resta de l’edifici per qüestions econòmiques, l’escola tampoc no podia créixer.
– Què passarà amb aquests alumnes el curs que ve?
– Hem treballat amb l’inspector d’educació, que ha tingut una actitud molt correcta, i farà una reunió amb els pares d’aquí a quinze dies. Per veure si poden anar a alguna classe bilingüe, perquè puguin continuar mantenint el català. Intentem trobar la millor solució d’escolarització perquè no marxin d’aquesta manera tan brusca. Ara, això entre els pares es viu com un trauma. Perquè s’havien adherit al projecte i havia funcionat molt bé des de feia deu anys.
