07.03.2012 - 06:00
Un dels títols més impactants de la història de la literatura nord-americana és el de la novel·la més punyent de l’escriptora Carson McCullers: ‘El cor és un caçador solitari‘. El regust amargant d’aquest títol es percep en una bona part de les relacions de parella, i de les relacions entre homes i dones, que trobem en una bona part dels trenta-set relats del llibre ‘Mossegar la poma‘ de Francesc Serés, publicat per Quaderns Crema. Ell mateix en llegeix el primer conte per a la sèrie Escriptors.TV (vídeo).
És en aquest àmbit tan universal de la recerca difícil de l’amor (i en conseqüència del desamor, la parella, la família, els amants…), que els relats del llibre s’emparenten. I des d’aquest àmbit Francès Serés fa un retrat lúcid de la societat contemporària. Així ho expressa: ‘Hi ha una voluntat descriptiva d’una determinada realitat, l’aproximació al món dels afectes que tantes connotacions i significats desplega en la nostra vida. És un repertori d’històries de parelles inabastables. I ja sabem que, les històries, no cal anar a cercar-les gaire lluny de casa. Al contrari: sovint amb en Jaume Vallcorba (l’editor) parlem de la molta realitat que has de deixar de banda per fer el relat versemblant.’
Aquesta manera d’apropiar-se la realitat per convertir-la en literatura és una manera de fer que ha marcat la trajectòria literària de Francesc Serés. Ja ho va fer a ‘La força de la gravetat‘ i ho va fer amb humor a ‘Contes russos‘. Serés ho comenta: ‘Visc d’observar i analitzar coses sobre les quals els altres no s’hi fixen. T’has d’agafar als detalls, perquè són els que fan que trobis aquelles coses que no troben els altres. I és el punt de connexió amb els lectors. És l’idioma de les coses.’
‘Serés es mou per territoris no recorreguts, de poc trànsit. Això el singularitza, li permet una mirada pròpia, a una certa distància, l’evita de caure en el tòpic oportunista: ‘Quan tothom lligava els gossos amb llangonisses jo em patejava els poligons industrials (fou la matèria literària que va farcir els relats de ‘La força de la gravetat’), i ja veia que la cosa no anava bé. Era l’any 2004-2005, punt àlgid de l’activitat econòmica. Però jo ja vaig trobar simptomes de reescalfament, que feien pensar que podia petar tot d’un moment a l’altre. Per això la crisi que patim no em sorprèn. En canvi, avui no faré pas un llibre sobre la crisi.’
I ara, doncs, quins espais recorre Serés que passen desapercebuts? Diu que fa un cert exercici de mirar enrere, de tancar projectes, com el de la immigració a les terres de Lleida, que se li resisteix perquè les coses a la vida passen molt ràpides i la bona literatura demana perdurar. ‘Una cosa sembla clara: en els futurs relats la imaginació serà més important que el realisme. Primer perquè no em vull repetir. I després perquè vull experimentar en l’àmbit del surrealisme, de l’inconscient, d’un espai més medieval, més mític, per introduir el mite en la vida quotidiana. De fet, no ens hem mogut gaire de l’Edat Mitjana: tornem a acaparar or, tornem a robar…’
Els contes de ‘Mossegar la poma’ van néixer d’una proposta d’encàrrec de la revista Time Out Barcelona, que els va publicar de l’octubre del 2010 al juliol del 2011. Serés n’ha inclòs tres de nous en el llibre. Tots tenen la mateixa llargària, cinc mil caràcters, fet que posa uns límits formals als relats, que l’autor ha agraït. I ha fet, segons ell, que es noti un canvi respecte als relats anteriors.
