03.03.2012 - 06:00
Deia Joan Fuster que la vida no pot suplir els llibres, però que tampoc els llibres poden suplir la vida. Recorda la cita Josep Gregori, responsable de Bromera, tot parlant de la nova novel·la de Silvestre Vilaplana, ‘El quadern de les vides perdudes‘ . Es tracta d’una novel·la contemporània, d’intriga, psicològica, una novel·la que també és un homenatge a la literatura perquè parla d’allò que han fet de nosaltres les novestre lectures. Gregori ha assenyalat ‘El quadern de les vides perdudes’ com una grandíssima obra. Silvestre Vilaplana en llegeix un fragment per a la sèrie Escriptors.TV (vídeo).
Un home vell, sol, que cada vegada més sovint per la consciència, amb buits de memòria on l’hoste, diu el vell, s’apodera de la seva vida i actua d’una manera insospitada, que ell no pot recordar. I mentre pateix per arrabassar a la vida encara el màxim de temps de consciència possible, la supervivència econòmica el porta a vendre’s alguns dels seus llibres més estimats. Sort que ha comprat un quadern, on anota un fragment de cada obra, per mantenir-la viva en la memòria, perquè continuï formant part de la seva vida. En paral·lel, desapareix una nena que viu molt a prop de casa seva. La situació inquieta profundament el vell quan s’adona que els fets que envolten aquesta desaparició van lligats als buits de memòria en els quals no sap què fa. Per això, es posa a investigar desitjant que la malaltia li doni l’oportunitat d’esbrinar el fet i d’abandonar la idea obsessiva que potser és ell mateix el criminal.
‘Escrivim sobre els nostres temors’, comenta Vilaplana. ‘Quan escrius fas teràpia i per això la idea d’inici del llibre girava entorn un tema que em preocupa, que un dia envellirem i no recordarem les coses i potser no ens valdrem per nosaltres mateixos. També m’angoixa pensar que pogueren fer mal als meus fills. De fet, la novel·la comença d’una manera molt dura, molt forta, quasi ‘gore’. És l’escena més forta de tot el llibre’, avisa l’autor.
Un altre aspecte interessant de la novel·la és el treball de recopilació de fragments d’obres literàries indiscutibles de la història universal, que casen perfectament amb les diferents situacions que planteja la novel·la. Explica Silvestre Vilaplana: ‘La feina, molt agradable és clar, va ser trobar els fragments que encaixessin en l’obra i en moments concrets de la trama. Per això, encara que són obres indiscutibles, no es tractava de fer cap cànon sinó d’ajudar a construir la trama i també convertir els fragments en part de la clau per resoldre el misteri.’
L’editorial Bromera, que publica aquesta obra que va guanyar el Premi Alfons el Magnànim, ha crear un vídeo de promoció de la novel·la i també un espai on consultar i llegir tots els fragments d’altres autors que apareixen a ‘El quadern de les vides perdudes’.
