01.03.2012 - 06:00
Iniciativa per Catalunya Verds ha celebrat els vint-i-cinc anys de la fundació, immergida en un debat amb vista a l’Assemblea Nacional de la tardor. Havent consolidat un electorat de l’esquerra verda, ara malda per connectar tant amb socialistes desencantats, com amb participants del 15-M i amb independentistes. Així ho explica el secretari general, Joan Herrera, en aquesta entrevista de VilaWeb, en què comença parlant del futur del partit recuperant els valors del passat.
—Avui, vint-i-cinc anys després, què en reivindica, del PSUC, Iniciativa?
—Tot. La cultura unitària, la capacitat de definir un marc unitari per a plantar cara al franquisme i de reivindicació nacional. També la idea de Catalunya, un sol poble; avui crec que hem de recuperar aquesta idea del PSUC, la del catalanisme popular, en paraules de Termes. L’hem de reivindicar perquè no hi ha projecte nacional sense cohesió social. Per mi, aquesta és una idea central. I també la capacitat de renovar-se; el PSUC deixà de ser un partit dogmàtic els anys cinquanta o seixanta i va passar a ser un partit obert, que condemnà l’entrada del règim soviètic a Praga. Aquesta obertura s’ha de reivindicar.
—Per què dieu que Iniciativa ha de canviar ara el motor?
—Avui per a fer política calen nous instruments, cal repensar-la. Ho hauríem de fer tots els partits. I nosaltres, que tenim voluntat de canviar les coses, ho volem fer. Per això dic que cal canviar el motor, la manera de fer política.
—I com s’ha de fer ara, la política?
—Cal recuperar la política, cal repensar-la, després d’un any de mobilitzacions sense precedents i d’un tomb a la dreta sense precedents. La conquesta de la política ja no ha de ser dins el marc institucional i prou. Per dir-ho en termes gramscians, cal recuperar l’hegemonia cultural, i això vol dir teixir aliances, definir estratègies des de l’economia social, el cooperativisme, la comunicació… Això vol dir repensar la política. I cal connectar-nos amb Europa i amb el món.
—Com expliqueu que en temps de crisi els votants hagin castigat electoralment l’esquerra?
—Durant anys l’esquerra hegemònica a Europa havia seguit la doctrina econòmica del neoliberalisme radical. Què és la tercera via? Què és en Zapatero, que parlava molt de drets i llibertats, però que en matèria econòmica trampejava l’onada de l’especulació? Aquesta és la raó. Hi té una gran responsabilitat la socialdemocràcia.
—I això també explica la davallada electoral de l’esquerra a Catalunya?
—La crisi electoral no és igual per a cada partit. Però sí que explica la davallada del partit socialista. A tot Europa; també a Catalunya.
—Potser els electors devien pensar que el PSC no ho havia fet prou bé quan governava…
—…És un problema que desborda el PSC, que abasta el PSOE i la socialdemocràcia europea. Avui hi ha el govern Barroso a Europa, que predica l’austeritat, que escanya la gent i les economies. Qui hi ha de comissari? Almunia, del partit socialista. És això que desconcerta. Cal repensar i refundar l’esquerra.
—Heu parlat amb socialistes desencantats per a teixir aliances?
—Mirarem de fer-ho amb tota la gent d’esquerres, amb tota la gent que creu en la democràcia i en valors tan bàsics com la fraternitat, la igualtat, la redistribució. Això vol dir abastar des de la gent mobilitzada pel 15-M als socialistes, a la gent d’esquerra desencantada. Tenim la responsabilitat d’eixamplar, perquè hi hagi una oposició i una alternativa al govern de Mas.
—Quina és l’alternativa que proposeu a les retallades per a sanejar l’economia?
—La redistribució. Abans de retallar s’ha de redistribuir.
—Com?
—Amb la fiscalitat verda, amb una fiscalitat superior a les rendes de capital. Per primera vegada en la història, en percentatge de PIB, pesen més els beneficis empresarials que no les rendes del treball, els salaris. Hem de continuar castigant els salaris i no fixar-nos en els beneficis empresarials que no es reinverteixen? Als mercats, n’hi ha que mantenen les quotes de benestar i d’opulència. En canvi, hem de salvar la gent. I hem de trencar el cercle desastrós: obsedits pel dèficit, retallem, però això escanya encara més l’economia i representa menys ingressos. En Mas ha retallat a tort i a dret, en salut, educació, cultura… I hem passat d’un 4,3% a un 3,7%. Sis miserables dècimes de reducció del dèficit.
—Però la política del govern anterior el va agreujar el dèficit. És aquella política l’alternativa?
—No, perquè cal més política de redistribució. El govern d’entesa va cometre uns quants errors. Per exemple, vam anar massa lluny en l’eliminació de l’impost de successions. Per això diem que l’últim tram no s’apliqui transitòriament. Cal revisar coses que es van fer. Tampoc no es va fer prou per reduir la despesa farmacèutica, però tampoc no ho fa aquest govern.
—Si el govern espanyol hagués complert els compromisos, el dèficit s’hauria reduït més.
—Però el 2013, perquè tenien el càlcul de fer-ho el 2013. Fan trampes. Com a mínim, hem de ser honestos. I sé que aquest govern té la immensa sort de tenir molt d’acompanyament mediàtic, però siguem honestos. S’havia de computar el 2013, i no el 2011. Aquest govern va arribar al dèficit del 3,7% el 2011. I això palesa el fracàs de la seva política.
—Però sí que cal un pacte fiscal diferent, oi?
—Sí, i tant.
—Com hauria de ser?
—Cal una relació diferent amb Espanya, en què tinguem la clau dels ingressos, i que hi hagi un ajustament. Que hi hagi un concert econòmic solidari; és a dir, que hi hagi solidaritat, però acotada, i en què nosaltres tinguem el control dels ingressos.
—Anem massa tard?
—Sí, i ja caldria parlar-ne. Que deixin d’aixecar-nos la camisa. La Dolors Camats va cada setmana a la junta de portaveus i diu: ‘Què, ens posem a treballar? Votem les conclusions sobre el finançament al ple?’ I CiU respon que no és el moment. Soraya Sáenz de Santamaría va dir fa poc que ja en parlaríem quan la situació econòmica millorés. Què esperen? Em fa l’efecte que el moll de l’os de l’acord de CiU amb el PP és la qüestió econòmica, en què es posen d’acord ràpidament. El tema nacional l’inflen o el desinflen a conveniència.
—ICV ha de ser més permeable al sobiranisme?
—Sí. La sentència de l’estatut canvia el país des del punt de vista identitari. Hi ha un creixement de l’independentisme, però també hi ha encara molta gent que se sent únicament espanyola, i és veritat que avui seríem en un cinquanta a cinquanta, i que l’opció preferida és el model federal. I que aquest model ho té molt complicat per l’actitud que hi ha a Espanya. Avui hi ha un camí compartit per federalistes i independentistes, que es diu dret de decidir. Exercim-lo.
—Com l’hem d’exercir, aquest dret de decidir?
—Situant-lo en l’agenda i en un horitzó. Si anem a Espanya, diem que volem una opció federal i ens responen que no, federalistes i independentistes ens acabarem trobant. Es tracta d’això, d’anar fent una majoria social al país que vegi clar que hem d’avançar nacionalment i que no acceptem la imposició de Madrid ni el foc d’encenalls que a vegades hi ha en la política dominant aquí.
—En un referèndum sobre la independència en què només es pogués votar sí o no, què votaríeu?
—És que crec que hi hauria d’haver més opcions. El país és tan complex des del punt de vista identitari que hauríem de procurar que hi hagués més opcions. Al sí o al no, hi hem d’arribar quan ho haguem exhaurit tot i quan puguem definir un projecte majoritari, que pot fer que molts federalistes optin per la independència. Ens hi trobarem quan ens tanquin la porta als morros, potser per enèsima vegada. Serà quan veurem que no volen ni l’opció federal.
—Que ja no hi hem arribat, aquí?
—No, perquè, el dret de decidir, no l’hem exercit. Hi ha qui diu que ho hem fet amb l’estatut, però em sembla trampós. La qüestió és si som capaços de fer una agenda i posem el dret de decidir de debò damunt la taula. M’agradaria que ho féssim com a país, i per això crec que avui Iniciativa pot ser un punt de trobada entre federalistes i independentistes. I, és clar, entre federalistes i independentistes d’esquerres.
—Quina importància té reforçar els lligams amb Iniciativa del Poble Valencià i Iniciativa de les Illes?
—Que tenim una mateixa realitat cultural, lingüística i fins i tot econòmica. I perquè tenim situacions molts semblants, amb realitats molt diferents. Però tots tenim una dreta molt descarada, i ho dic lamentant-ho, perquè CiU mai no havia estat una dreta tan dura des del punt de vista econòmic. I allò que hem de fer és treballar d’una manera compartida.
