19.02.2012 - 21:07
L’any 2006 el govern Tripartit i l’Ajuntament de Sabadell signaven un conveni per a desenvolupar un macroprojecte de creació artística a l’Eix Macià. Sis anys més tard el procés es troba en stand by i ni tan sols està clar que s’acabi fent.
En repetides ocasions es va assegurar que Sabadell seria un “referent nacional i internacional” amb l’existència de la Ciutat de la Música. El projecte pretenia fomentar la creació i producció musical en diverses disciplines, com òpera, sarsuela, comèdia musical o música simfònica. L’ambiciosa proposta -s’explica encara en el web del projecte- “respon a les noves exigències culturals de la societat sabadellenca i catalana del segle XXI”. Tot plegat havia d’ubicar-se a l’Eix Macià, just davant de El Corte Inglés, on casualment abans s’hi havia projectat construir-hi un Palau de Congressos.
Teòricament en aquest espai s’hi havien de construir diverses instal·lacions, com un Teatre-Auditori, el Conservatori de grau mitjà, l’Escola Municipal de Música i l’Arxiu Fonogràfic i la biblioteca especialitzada en música.
Primers 28.000 euros, per a la viabilitat
L’any 2005 es va elaborar un primer estudi de viabilitat del complex, per 28.000 euros, i l’any posterior la idea va començar a evolucionar. Bàsicament es va designar el comissionat, dues comissions i la redacció del projecte bàsic. Pràcticament és tot el que s’ha fet en relació a aquest projecte des de llavors malgrat els diners gastats.
Sou de 110.00 euros anuals
L’Ajuntament va signar un conveni de col·laboració amb la Generalitat i posteriorment es va decidir que Joan Francesc Marco seria el Comissionat d’alcaldia per a la Ciutat de la Música. Aquest càrrec va suposar una retribució anual de 110.000 euros, el 50% pagat pel govern autonòmic, tal i com detallava l’Entesa per Sabadell en el seu butlletí.
Més d’un milió en el projecte bàsic
La redacció del projecte bàsic es va encarregar als arquitectes Carles Ferrater i Ramon Sanàbria amb un cost de 1.269.844, 92 euros. Aquest era el pas previ al projecte executiu, que no es va arribar a fer i que elevava el cost a 3.174.612 d’euros, tal i com estava pressupostat.
500 euros per cada reunió
D’una banda es va crear la Comissió Tècnica Assessora, amb “la intenció d’aportar una visió plural i experta per a la definició dels serveis del projecte”. La configuraven 20 persones, la meitat de les quals procedien del món cultural i la resta ocupaven càrrecs a l’Ajuntament i la Generalitat. La remuneració per assistir a les reunions era de 500 euros, encara que la prestació no s’atorgava als assistents de caràcter tècnic, com per exemple els representants de la Generalitat. Es van fer tres reunions en total.
El tiet de Bustos a la Comissió Ciutadana
Per altra banda, es va crear la Comissió Ciutadana “com a instrument de participació ciutadana” amb l’objectiu que “les opinions i les inquietuds de la ciutadania” arribessin als gestors del projecte. En formaven part 20 membres, la meitat l’integraven els màxims representants de diverses entitats musicals i culturals. La resta de components eren, bàsicament, representants d’un perfil més econòmic. Hi eren, per exemple, els presidents de Banc Sabadell i Caixa Sabadell, Josep Oliu i Salvador Soley, així com el tiet de Manuel Bustos i president del Gremi de Construcció, Melquíades Garrido. En aquest cas no s’hauria remunerat l’assistència als seus 20 membres.
CiU situa el cost en més de 4 milions
De totes maneres les xifres no queden del tot clares. Costos adicionals podrien fer incrementar encara més la despesa econòmica. A través d’una nota de premsa a mitjans de l’any passat, el grup municipal de Convergència i Unió parlava d’un “mínim” de 4.215.118 euros. Els nacionalistes van acusar llavors al govern Bustos de “vendre fum”.
Completament parat
Diversos grups polítics de l’oposició van exigir responsabilitats pels diners gastats en un projecte que de moment no s’ha concretat en res. De fet el seu futur segueix sent incert després que s’acordés aturar el contracte signat durant tres anys. Això significa que durant aquest temps, si no hi ha res de nou, no s’avançarà en res més. Però alhora tampoc suposa cap garantia que els diners invertits tindran continuïtat. De moment el govern Bustos ha evitat fer gaires comentaris públics al respecte.
