15.02.2012 - 06:00
‘L’aeroport de Castelló ja va nàixer mort‘, diu a VilaWeb Enric Nomdedéu, el portaveu del Bloc a l’ajuntament de Castelló i a la Diputació, després de saber que aquesta costosa infrastructura inaugurada fa gairebé un any i que no té avions s’ha fet malament i una part de les obres s’ha de refer. Aquest és l’últim episodi d’un cúmul de despropòsits que van començar amb l’expropiació de terrenys per a fer les obres i van continuar amb un pla de negoci inviable, un model de gestió ruïnós i una inauguració grandiloqüent. Ho repassem en aquest reportatge.
L’aeroport de Castelló va lligat a la figura de Carlos Fabra: l’estàtua de 24 metres d’altura, dues tones i 300.000 euros de pressupost, obra de Juan Ripollés, així ho palesa; i també el comentari de Fabra als seus néts el dia de la inauguració, el març de l’any passat: ‘Us agrada l’aeroport de l’avi?’.
Fabra va vendre el projecte des de bon començament com una oportunitat per a convertir Castelló en una zona turística potent. La construcció de la instal·lació aniria acompanyada d’un nou parc temàtic, Mundo Ilusión, de la promoció d’una dotzena de camps de golf i de la construcció de quaranta mil habitatges, la meitat dels quals en una macrourbanització al terme de Cabanes. Els camps de golf els ha aturats el Consell, del PP, o bé per falta d’aigua o per una mala tramitació. la crisi ha aturat un projecte com el de Mundo Ilusión i la construcció dels habitatges. ‘Van inventar un aeroport per fer venir uns turistes a veure unes coses que no existeixen’, resumeix Nomdedéu.
Una inauguració grandioloqüent
Amb tot, Fabra i l’encara president Francisco Camps van voler fer una gran inauguració el 25 de març de l’any passat, al límit de la data que la llei electoral permetia de fer inauguracions perquè no coincidís amb el període electoral dels comicis que es van fer al maig. Camps va comparar aquell dia amb la inauguració del port, al segle XIX, i de la universitat, al segle XX. En ple deliri de grandesa, Fabra va venir a dir als crítics amb la infrastructura que no entenien res de res, i va arribar a declarar: ‘Hi qui ens diu que estem bojos per inaugurar un aeroport sense avions. No han entès res. Durant un mes i mig qualsevol ciutadà que vulga podrà visitar la terminal o visitar per les pistes d’aterratge, cosa que no podrien fer si hi haguera avions enlairant-se o aterrant’.
Una enorme despesa
La despesa d’aquesta infrastructura és un dels assumptes més discutits i que ha estat objecte de més crítica. L’obra ha costat 150 milions; la publicitat, 30 milions, i l’escultura de Ripollès uns 300.000 euros. A sobre, l’error en la construcció dispararà encara més el cost. El govern valencià, que és el límit de la fallida i que no pot ni pagar la calefacció als instituts, vol carregar la factura a l’empresa Concesiones Aeroportuarias, amb qui justament s’acaba de rescindir el contracte. I, de fet, aquesta empresa reclama a l’administració valenciana 80 milions que corresponen a la inversió prevista en el contracte que havia de durar cinquanta anys.
Un model de gestió ruïnós per a l’administració
El contracte es va trencar a final de l’any passat quan la Generalitat va veure que no podia assumir les pèrdues de la concessionària. Perquè el model de gestió de l’aeroport es basa en l’explotació privada, però la promotora, Aerocas, és pública, formada per la Generalitat i la Diputació. Segons el contracte, si l’empresa té pèrdues, durant els vuit primers anys les ha de cobrir l’administració amb subvencions. ‘Si hi haguera benefici no hauríem de subvencionar res. La subvenció és per cobrir pèrdues, fins a benefici zero’, declarava el director general d’Aerocas, Juan García Sala, en un 30 Minuts de TV3.
Ara l’aeroport compta amb seguretat privada, i s’ha adjudicat el servei de seguretat aèria i de controladors i el de les fures i els falcons que han de controlar la irrupció de fauna salvatge a unes instal·lacions sense avions. El futur és incert, i Fabra ni tan sols s’atreveix, per primera volta, a pronosticar una data d’obertura.
