15.02.2012 - 06:28
L’autor de l’article trasllada a “opinions contundents” la seva visió sobre els efectes que està causant al rodal de Sabadell i comarca la construcció del gasoducte Martorell-Figueres.”La recuperació de la vegetació i del conjunt de l’ecosistema no és una tasca de maquillatge sinó que requerirà d’una bona pila d’anys i del manteniment de la integritat d’aquest espais de la plana”. Segons Serracant denunciar el gasoducte obliga també a parlar de l’actual model energètic centrat únicament en “garantir el subministrament” sense plantejar-se la reducció del consum, l’impuls ferm de les energies renovables… Es tracta doncs de començar a pensar el Vallès com a “espai natural i productiu i no com a pati del darrera”
L’esvoranc del gasoducte
“Ho haveu vist?” seria la frase que més ens vindria al cap en veure l’esvoranc produït per les obres del Gasoducte si no estiguéssim parlant d’un fet tan lamentable que no convida massa a la rialla. Per qui no estigui situat encara, es tracta dels treballs per a la construcció del Gasoducte Martorell – Figueres que hauria de travessar el Vallès de punta a punta per connectar-se més endavant amb França i la resta d’Europa, potencials consumidors que haurien de donar sentit a la infraestructura. I dic hauria de forma intencionada perquè, malgrat pugui semblar una broma de mal gust, fa una setmana ens assabentàvem que el govern francès ha decidit aplaçar sine die la construcció de la seva part del tub perquè no l’hi veu rendibilitat, cosa que hauria de comportar l’aturada de les obres al nostre territori.
Quan vàrem començar a sentir parlar del gasoducte poc ens podíem imaginar la dimensió del seu impacte. Podem afirmar, ni que sigui com a excusa, que aquest impacte s’ha vist “agreujat” per la incapacitat i inoperància dels governs locals i autonòmics en la defensa d’una alternativa raonable de traçat paral·lel a l’AP-7, així com per la ineficàcia dels responsables de la mitigació de l’impacte mitjançant mesures correctores (major adaptació a la orografia, seguiment acurat de l’obra, …), tots ells sotmesos al dictat de l’importantíssim lobby energètic i sense una adequada valoració del territori a defensar. Els impactes que podem comprovar ja ara són aquells més visibles: una franja d’afectació que arriba fins als 40 metres d’amplada en la que s’elimina tota la vegetació i es malmet també el sòl, l’alteració notable de l’orografia i dels cursos d’aigua, l’afectació de zones de conreu o la pertorbació de les condicions de l’entorn natural pròpies per al manteniment de la fauna. Les conseqüències a mig i llarg termini només en part depenen de les actuacions de recuperació que es facin una vegada finalitzada l’obra, perquè la recuperació de la vegetació i del conjunt de l’ecosistema no és una tasca de maquillatge sinó que requerirà d’una bona pila d’anys i del manteniment de la integritat d’aquest espais de la plana.
Potser no vam tenir prou present, aleshores, que parlar d’aquesta infraestructura gasística era parlar d’importantíssims interessos geopolítics i econòmics que passen per damunt de qualsevol criteri de respecte territorial i de qualsevol anàlisi d’impacte ambiental. Si denunciem el Gasoducte és doncs també per parlar de reducció del consum energètic, d’autonomia energètica, d’impuls de les energies renovables; elements que en teoria formen part del discurs oficial de tota administració pública i fins fa poc també de les estratègies bàsiques per a la sortida de la crisi. A la pràctica, però, les inversions es continuen destinant gairebé exclusivament a “garantir el subministrament” sense fer una aposta valenta per dotar a ciutadans i empreses de la capacitat de realitzar un consum energètic més responsable invertint en un canvi de model que més tard o més d’hora serà inevitable.
Aquesta primavera farà 25 anys que es firmava a Sabadell el “Protocol sobre l’espai agrícola i natural de terme de Sabadell”, entre la Unió de Pagesos i l’Ajuntament de Sabadell, i en farà 20 de les primeres mobilitzacions contra el Quart Cinturó. Durant aquests anys sens dubte ha anat augmentant, encara que massa a poc a poc, el grau de preservació del rodal i del conjunt dels espais naturals de la plana del Vallès. Alhora, també ha augmentat lentament però fermament la conscienciació sobre la necessitat d’un canvi en el model de mobilitat, un canvi de model que a la nostra comarca passa per enterrar projectes viaris absurds i caducs, com el del Quart Cinturó. El Vallès es reivindica ja com a espai natural i com a espai productiu i no pot permetre rebre encara el tracte de “pati del darrera” que ens continuen oferint.
Ara ens toca treballar perquè aquest enorme esvoranc sobre el nostre paisatge es pugui acabar restablint amb el pas dels anys, encara que sabem que serà una tasca difícil. Però ja que el tenim fet, que és ben obert i visible, exhibim-lo i aprofitem-lo per enterrar-hi tots aquells projectes que pretenen acabar amb el nostre somni de conservar un paisatge, un patrimoni, uns recursos ambientals, socials i econòmics que fan d’aquesta terra un lloc on poder viure amb dignitat, mentre intentem mantenir l’equilibri entre el camp i la ciutat, entre el passat, el present i el futur, entre el què consumim i el què produïm. Que no s’enterrin dins aquest esvoranc les nostres esperances i que no s’esvaeixi una resposta, una responsabilitat, que ja hem comprovat que no podem delegar en els governs.
