13.02.2012 - 18:18
L’idioma a què s’ha referit avui al congrés espanyol el president del Suprem i del CGPJ, Carlos Dívar, el mandinga, és parlada per més de quinze milions de parlants, deu milions dels quals ho fan com a primera llengua i la resta, com a segona. Segons l’informe de Linguamón sobre aquesta llengua, el mandinga, o variants del mandinga, es parlen a uns quants països de l’Àfrica Occidental, amb aquest ordre, segons la quantitat de parlants: Mali, Guinea, Burkina Faso, Senegal, Costa d’Ivori, Gàmbia, Guinea Bissau, a més d’algunes comunitats a Libèria.
En cap d’aquests llocs no és llengua oficial (ho són el francès, l’anglès o el portuguès, segons el cas); el mandinga té alguna mena de reconeixement legal al Senegal i a Burkina Fasso, on té una certa presència a l’ensenyament, i a Mali, Guinea i Costa d’Ivori té protecció segons la llei però és molt relegada a la pràctica.
De tots els dialectes mandingues, el bàmbara, el més estès, és el que ha arribat a un grau més alt d’estandardització, a tots els nivells, també en el registre escrit, mentre que oralment el dialecte que gaudeix d’una major difusió és el diula.
