09.02.2012 - 12:55
L’escriptor grec de novel·la negra Petros Màrkaris recollirà el VII Premi Pepe Carvalho avui al vespre al Saló de Cent de la casa de la ciutat de Barcelona. Però a migdia ha parlat de la crisi del seu país; de la part de responsabilitat que hi té Grècia, de la part de responsabilitat que hi té la Unió Europea, i de la necessitat que artistes i intel·lectuals lluitin per recuperar els valors comuns europeus que els polítics i economistes han fet desaparèixer.
Diu Màrkaris:
‘Quan vaig dir que escriuria una trilogia de novel·la negra sobre la crisi, una jove periodista em va dir: “Una trilogia? Vol dir que la crisi durarà tant, per a escriure’n tres novel·les?” I jo que li vaig respondre: “I esperem que no duri més.” Fa pocs dies era al Parlament Europeu parlant amb diputats grecs i els vaig explicar que, tal com ho veia, tenia dues opcions: l’opció pessimista, que era d’escriure una tetralogia, o l’opció optimista, que era d’escriure una trilogia amb un epíleg. Encara no sé quina de les dues opcions triaré, perquè el carro va pel pedregar.’
‘La pitjor part de la crisi grega és que no hi ha perspectiva de futur. Grècia torna a ser un país pobre. Sovint ho ha estat, perquè ha passat moltes crisis, però aquesta és la primera en què no té perspectives de futur. Els grecs ara ja saben que patiran molts anys.’
‘Aquesta crisi s’ha complicat per la mentalitat de la classe política. Fa trenta anys que pren decisions equivocades. De primer es va inventar una riquesa que no tenia, perquè era a base de préstecs; després va bastir un sistema clientelista; i ara fa que la gent del carrer hagi de pagar tots aquests errors.’
‘Però també hi ha una part de responsabilitat europea. Els europeus no són innocents en aquesta crisi. Perquè creuen que imposant mesures estrictes es resoldrà. Aquesta recessió en què ens situen roba la perspectiva de futur del grec mitjà. Des d’Europa ens marquen la teràpia de les retallades i de la contenció; ens diuen que és l’única teràpia possible, però jo en dubto. Cap país no ha sortit de la crisi amb aquestes mesures.’
I com encarar la crisi des de la literatura?
‘El projecte inicial de la Unió Europea era de crear un mercat comú europeu amb uns valors compartits. En part significava unificar pobles i països amb cultures i tradicions diferents, però amb uns mateixos valors. Malauradament, han canviat el mercat comú per un mercat econòmic. Han identificat Europa amb l’euro i han abandonat tota la resta. De manera que, on són els valors comuns? L’Europa del nord s’ha imposat a la del Sud.’
‘I els artistes i els intel·lectuals tenim una responsabilitat perquè fa massa que callem i hem deixat tot el terreny als economistes. I la nostra feina és de defensar aquests valors. Ens equivocaríem, si ens pensàvem que polítics i economistes defensaran aquests valors, que defensaran la cultura. La cultura és el plat principal de l’àpat i, en canvi, els polítics ens la volen servir de llevants de taula. I això, ho hem de combatre. És el nostre deure. Mentre polítics i economistes lluiten pels diners, la nostra responsabilitat és d’aixecar-nos i lluitar per la cultura.’
