31.01.2012 - 20:19
El ministre d’Educació, Cultura i Esports espanyol, José Ignacio Wert, ha advertit que el govern espanyol mantindrà una actitud ‘vigilant’ però també ‘propositiva’ per garantir que es respecta el ‘dret’ dels pares a escollir la llengua vehicular en l’ensenyament a les comunitats autònomes on hi ha dues llengües oficials. Sense citar directament Catalunya, Wert ha recordat que ja hi ha ‘jurisprudència constitucional sobre aquesta qüestió i també jurisprudència ordinària quan s’ha trencat el mandat constitucional que autoritza la llibertat de ser educat en la llengua que elegeixin els pares’. ‘No pensin que és un tema que deixarem de banda, de cap manera’, ha amenaçat des del congrés espanyol.
També ha anunciat que eliminarà l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans per la d’Educació Cívica i Constitucional. Wert ha afirmat que aquesta nova assignatura estarà ‘lliure de qüestions controvertides i de l’adoctrinament ideològic’. I ha criticat que Educació per a la Ciutadania dividia la societat i el món educatiu.
‘Educació per a la Ciutadania ha estat acompanyada des del principi per la polèmica i que ha creat una seriosa divisió a la societat i el món educatiu’, ha afirmat el ministre. Wert considera que el plantejament de l’Educació per a la Ciutadania ‘anava més enllà del que correspon a una formació cívica d’acord amb les directrius formulades pel Consell d’Europa’.
Tot i afirmar que no hi haurà adoctrinament ideològic, la nova assignatura ha de proporcionar, segons el ministre espanyol, un coneixement de la constitució espanyola ‘com a norma suprema que ordena la nostra convivència, la comprensió dels seus valors, de les regles de joc, a partir de les quals es conforma una societat democràtica i pluralista, així com la història de la Unió Europea de la que Espanya forma part’.
Un any més de batxillerat
Tal com va fer el passat dijous a la Conferència Sectorial d’Educació, Wert també ha anunciat una “profunda reforma” de la secundària que vol portar al Congrés al pròxim període de sessions i que vol consensuar amb tots els actors del sector. La reforma implica l’eliminació del quart d’ESO i l’ampliació a tres anys del Batxillerat. D’aquesta manera l’ESO passaria a tenir tres cursos, un menys que fins ara, i el Batxillerat s’ampliaria un curs per tenir-ne també tres. Segons el ministre, els canvis no modificaran l’obligatorietat d’estudiar fins als 16 anys però sí que permetran que els alumnes triïn millor entre Batxillerat i Formació Professional, que també durarà tres anys, com el Batxillerat.
