Castelló ha estat una festa… i una protesta

Quan la capçalera de la manifestació, convocada pels sindicats contra les retallades del PP ha arribat a la plaça Maria Agustina, la cua no havia pogut encara eixir de la plaça de les Aules, i ha trigat encara a poder fer-ho. O, el que és el mateix, la manifestació omplia els carrers Sant Lluis, Enmig, Porta del Sol, Gasset, plaça de la Pau i carrer Major. Quin nombre de persones significa això? Si la policia municipal, sempre massa prudent, donava deu mil, no és estrany que els organitzadors parlen de trenta mil. En qualsevol cas, milers i milers de manifestants.

Moltes banderes i banderoles d’UGT, CCOO i la Intersindical. Algunes senyeres i estelades, i alguna que altra bandera espanyola republicana despistada. Alguns diputats autonòmics del PSOE (Colomer), Compromís (Pañella) i EUPV (Albiol), així com càrrecs municipals d’aquestes tres formacions al mateix Castelló i a altres poblacions com ara Vila-real, Almassora, Betxí… Molts joves d’instituts, afectats durament per les retallades als seus centres, que donaven color i soroll a la manifestació. Sanitaris amb bates blanques. Ensenyants assegurant que la seua reivindicació defensa una nova generació que es puga formar amb major dignitat. Moltes al.lusions a l”aeroport sense avions” i al cost de tant de balafiament en inversions sense sentit…

La manifestació ha tingut molt de protesta, per suposat, però la reivindicació no ha estat renyida amb la festa, manifestada amb els eslògans burletes dels crits i les pancartes i, sobretot, en l’alegria de sentir-se molts, de saber que aquesta vegada la societat s’havia sentit ferida fins el moll de l’os, tant per les retallades com per tanta indignitat. La recent declaració de “no cuulpabilitat” de Camps era en boca de tothom, assegurant per exemple que “havia guanyat cinc a quatre”, amb un símil futbolístic, o que “encara hi ha hagut almenys quatre jurats honrats que ho s’han deixat…”