26.01.2012 - 15:51
El maig del 2016 es faran les primeres eleccions de l’Escòcia independent i el país elegirà el seu primer president. Aquest és el pla presentat ahir per Alex Salmond, que vol convocar el referèndum el 2014. Aquest full de ruta tan definit i la determinació per a seguir-lo és elogiat pel conjunt de les forces independentistes catalanes. Anna Simó (ERC), Uriel Bertran (SI), Rut Carandell (Rcat) i Albert Botran (CUP) analitzen a VilaWeb el procés escocès i el contraposen al cas català, elogien la determinació del projecte de Salmond.
Anna Simó (ERC): ‘Aquí ens deixem marcar l’agenda des de Madrid’
Anna Simó, portaveu parlamentària d’ERC, diu que comparteixen el full de ruta de l’SNP, amb qui formen grup al parlament europeu. En canvi, diu, ‘aquí falta voluntat del govern, que sempre troba excuses: que si ara no és l’hora, que si falta maduresa, que si s’ha de convocar quan se sàpiga que es guanyarà… Però convocar el referèndum ja és guanyar. I tenim molt de camí fet, perquè s’ha fet una feina per explicar no només arguments emocionals sinó també materials. I la clau van ser les consultes, que van donar una empenta a la mobilització’.
Simó recorda que un dels compromisos d’ERC és la convocatòria d’un referèndum: ‘Davant la proposta del concert econòmic de Mas, Puigcercós li va respondre que ERC hi donaria suport, però que si això no funcionava, adquirís el compromís de promoure un referèndum. Mas encara no ha respost, però ja ha dit que considera que Catalunya no està prou madura. Amb tot, esperem que CiU se sumi al referèndum que volem fer a final d’any, perquè ara no és hora d’abstenir-se. Hem de començar a treballar en un full de ruta per a fer un referèndum d’independència.’
‘Una diferència amb Escòcia és que Salmond té el seu full de ruta, i aquí, l’agenda, ens la deixem marcar des de Madrid’, critica Simó, que insta CiU a ‘deixar d’abstenir-se i assumeixi la qüestió’. ‘És clau que faci el pas, perquè ha quedat evidenciat que la via autonomista és morta’. Per tot, Simó diu que la qüestió primera és salvar l’espoli fiscal, però que immediatament després es demani a la ciutadania el seu parer sobre la independència. ‘Sense por. Algun dia s’ha de començar. Hem de dir: ciutadans, sou madurs, parleu.’
Uriel Bertran (SI): ‘La transició nacional de Salmond contrasta amb la de Mas’
Per Uriel Bertran, el cas escocès és exemplar, i exposa quin és el full de ruta de la seva formació, Solidaritat: ‘Nosaltres en la pròxima assemblea nacional de Solidaritat proposem que tot el catalanisme impulsi una llei de transició a la independència, on es recollirien tots els passos que hauria de fer Catalunya des de l’autonomia fins a l’estat propi. Alguns d’aquests coincideixen amb el que fa Escòcia, tenint en compte que en aquest cas l’estat espanyol no té de moment el mateix respecte que el britànic per al referèndum i això implicaria en el nostre cas accentuar la negociació amb la comunitat internacional. Contrasta la transició nacional cap a la independència que fa l’Alex Salmond amb el que hauria de ser l’equivalent a Catalunya, Artur Mas, que es dedica a pactar i a apuntalar el David Cameron de torn, és a dir, l’unionisme, pactant amb el PP. És paradoxal que el dia que Salmond presentava el full de ruta es fes la foto de CiU amb el PP. És una demostració de la diferència entre la transició nacional d’uns i altres. Volem que la llei de transició a la independència es pugui aprovar aquesta legislatura entre totes les forces polítiques’.
I exposa la diferència que hi ha entre Escòcia i Catalunya pel que fa a majories electorals. ‘Històricament a Escòcia hi ha hagut l’SNP com agran partit nacional escocès. A Catalunya hi ha hagut una tradició catalanista més conservadora i una altra més rupturista, I en aquest cas la configuració del catalanisme des dels seus inicis ha estat diferent. Si aquesta tradició més conservadora passa a ser una opció nítidament independentista, podrà aglutinar l’esperit de canvi i liderar-lo, com a Escòcia. Si el catalanisme està a l’alçada de les circumstàncies ho farem conjuntament; si dins del catalanisme només hi ha algú que hi està, haurà de ser aquest algú qui lideri el procés cap a la independència.
Rut Carandell (Rcat): ‘A Catalunya es parla menys clar que a Escòcia’
‘Escòcia ho té molt clar. Hi ha hagut unes eleccions prèvies a la convocatòria del referèndum que han donat la majoria als independentistes. I el camí s’ha començat a obrir des d’aquesta majoria’, explica la vice-presidenta de Reagrupament, Rut Carandell. ‘A Catalunya davant dels partits unionistes no tots els que s’hi oposen es situen en l’eix independentista, i hi ha partits majoritaris, com CiU, que no practiquen obertament l’unionisme però tampoc porten a la pràctica la independència. Hi ha, doncs, una oferta electoral mes àmplia, diferents gradacions, que fan que la política a Catalunya encara no es vertebri en l’eix independentisme-unionisme. L’articulació d’aquest espai està dispers amb opcions que van de fet de l’independentisme a l’autonomisme d’una manera més amplia. I per això és difícil d’articular un moviment independentista únic. A Escòcia és més transversal; aquí no es veu encara així’.
Carandell opina que la manera d’articular l’espai seria que quedés clar que l’única sortida per a Catalunya és la independència i que totes les altres opcions opten pel sotmetiment a Espanya, i que això fos un moviment transversal. ‘A Escòcia es veu clar que la majoria electoral és independentista, i aquí no, perquè la majoria electoral opta per anar passant. No és tan una qüestió de la divisió de l’independentisme. El problema és Catalunya, i no Espanya. A Escòcia, o ets independentista o unionista. Aquí pots ser independentista català, autonomista, nacionalista… fins a espanyolista federal, etc. Hi ha més gradació. Encara hi ha massa opcions, i no només independentistes’.
I insisteix en la transversalitat: ‘Hi hauria d’haver una força transversal en què hi cabés tothom, des de Convergència fins a la CUP. Però hi ha qui encara no prioritza la independència: potser per a la CUP l’eix esquerra-dreta és més important, o CiU fa proclames que no es tradueixen en propostes efectives ni es planteja la independència de manera efectiva. A Catalunya es parla menys clar, es fan servir sempre expressions equívoques o que posposen la independència. Es va enganyant la gent i els polítics no parlen clar. Quan es parla clar és fàcil que la gent es posicioni, però aquí es juga a la confusió i la ciutadania està confosa i perduda’.
Albert Botran (CUP): ‘Salmond no amaga les cartes’
Albert Botran, membre del Secretariat Nacional de la CUP i regidor de Molins de Rei, aplaudeix la proposta de Salmond i destaca ‘l’evident contrast amb el president de la Generalitat’: ‘Salmond és un president amb la clara determinació de fer un referèndum, sense amagar les cartes, com fa Mas. A més, Salmond lliga clarament la independència a una millor de les condicions de vida de les classes populars. Per contra, Artur Mas se subordina a Espanya i a les retallades.’
Botran troba ‘sorprenent’ la possibilitat d’una tercera opció a la consulta escocesa que demani més autogovern, ja que creu que aquesta tercera via dividiria el vot independentista ‘Però si l’SNP es veu amb cor de tirar-ho endavant, deu ser perquè té la convicció que la divisió en el vot contrari a la independència. En tot cas, aquí no hauríem de defensar aquesta tercera opció, perquè dividirà el vot dels defensors de la sobirania nacional.’
El portaveu de la CUP insisteix que la principal diferència amb el cas català ‘és la determinació del nacionalisme escocès sense subterfugis’. També veu clares diferències ‘amb l’altra part del contenciós’: ‘mentre el govern britànic en parla, l’estat espanyol fins i tot va investigar una consulta municipal que no era vinculant. Però això es deu al bagatge històric. L’any 1707 Escòcia va decidir unir-se a la Gran Bretanya, i de la mateixa manera que aleshores es va unir, ara planteja d’independitzar-se; per això parlen del ‘retorn’. En canvi, als Països Catalans l’any 1707 ningú no ens va demanar el nostre parer, i ens van sotmetre per la força. Des d’aleshores, no hem deixat de viure sota el dret de conquesta’.
Botran dubta que el govern actual pugui plantejar una consulta similar a la d’Alex Salmond, ja que considera que ‘el govern de CiU només fa servir l’independentisme com una amenaça’. També recorda que aquí el procés hauria de tenir algunes diferències perquè ‘tenim el territori esquarterat’ i la consulta hauria d’abastar-lo tot.
