25.01.2012 - 06:00
Les pantalles, en totes les seves formes possibles, són part de tots els racons de la quotidianeïtat, en la seva dimensió imaginària i també en la real. Sobre aquest fet reflexiona la nova exposició del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), ‘Pantalla global‘. La mostra, nascuda a partir de l’assaig homònim del filòsof i sociòleg francès Gilles Lipovetsky i del professor també francès Jean Serroy, és comissariada per ells dos juntament amb el pintor i creador audiovisual Andrés Hispano. L’exposició també mostra 170 vídeos fins ara rebuts de fora del centre. I proposa una exposició virtual en 3D.
Relat de Lipovetsky:
‘L’exposició parteix de la constatació al segle XX de l’augment de les pantalles: primer fou el cinema, després va arribar la televisió i ara internet i els mòbils i els ipads… I també les càmeres de vigilància, els lectors de GPS… Som en una galàxia nova, en la galàxia de l’hiperrealisme de les pantalles. Una galàxia que vivim d’una manera molt intensa (provoca una gran angoixa la pèrdua de connexió a internet). Així que ens hem plantejat el poder de la pantalla sobre el nostre imaginari al llarg de la història.’
‘El món de les pantalles va començar amb l’invent del cinema a finals del segle XIX, que ben aviat als Estats Units es convertiria en una de les indústries més importants. I en aquell principi el cinema representava l’imaginari, mai allò real. Però l’arribada de la televisió va incorporar el món imaginari i el món real també, i avui amb internet portem la connexió a sobre.’
‘Avui el món és una pantalla que ens connecta amb el món. Si antigament la Bíblia ens donava el coneixement del món, ara aquest paper el tenen facebook, Youtube… La pantalla ha omplert un buit que en realitat és ple.’
‘El que fem en l’exposició és connectar el cinema amb les altres pantalles. Sovint es diu que el cinema és mort. No! El cinema ha fet una metamorfosi, però els tres dispositius que li són propis (les estrelles, el gran espectacle, i el divertiment), avui es troben en les altres pantalles. I en l’exposició es veuen i s’analitzen aquestes lògiques a través de set grans temes mostrats en set pantalles, amb un pròleg (l’imperi de les estrelles): història, política, esport, publicitat, excés, vigilància i joc. Parlem de la cinematografització del món.’
Cada proposta visual temàtica conté un ‘contracamp’, que consisteix en mostrar els vídeos que de cada temàtica han arribat al centre. Fins ara són 170, però la participació continuarà oberta durant tota l’exposició.
Relat de Serroy:
‘Aquesta exposició és una proposta nova i original. Ho fonamentem en tres elements: el primer, que l’exposició neix a partir d’un assaig de reflexió sobre les pantalles globals, sobre la idea que hem passat d’una civilització escrita a una civilització visual. Un segon aspecte radica en la dimensió tècnica, sobre l’element tecnològic de les pantalles i també el contingut (les imatges i els seus significats). Hem triat unes temàtiques reveladores del poder i de com ha canviat el nostre món. I en tercer lloc, no es tracta d’una exposició d’art, sinó que l’element fonamental és la noció de creació. I mostrem l’expressió personal de diferents artistes. Els creadors s’han apropiat de les pantalles. Per exemple, en l’apartat de l’excés, Nicolas Provost en proposa una deconstrucció de la pantalla de l’excés.’
‘Avui, tots produïm imatges. Som alhora productors i consumidors. És per això que hem obert l’exposició al món, a la creació, i proposem els ‘contraplans’. I, per altra banda, hemd esdoblat l’exposició en la part presencial i també la part virtual. Totes dues entren en diàleg. I això ha fet que més de 10.000 persones hagin passat per l’exposició abans que s’hagi inaugurat.
Relat d’Andrés Hipano:
Andrés Hispano ha recordat que amb aquesta ‘Pantalla global’ d’alguna manera es tanca tot un cicle dedicat al món de les grans pantalles, que va començar amb ‘El segle del cinema‘ fa quinze anys, que va seguir amb ‘Món TV. La cultura de la televisió’ i també amb ‘Xcèntric’. El creador i comissari ha explicat que, ‘amb la irrupció d’internet, les noves pantalles han possibilitat l’accés a un arxiu d’informació extraordinari, però també molt desordenat. En aquest temps l’espectador s’ha emancipat convertint-se en productor i consumidor alhora, i en paral·lel s’ha produït una museïtzació de l’audiovisual. Tot això és present en l’exposició, així com el fet que per manca d’imatges moltes coses no estan en el lloc que li corresponen.’
I en relació amb ‘contracamp’ considera que les pantalles de l’exposició no formen part de la cultura de la compilació, sinó que es presenten com petits assajos de reflexió amb la voluntat que despertin l’esperit crític. Hispano no descarta que arribin vídeos de ‘contracamp’ que posin en qüestió aspectes de la mostra.
L’exposició virtual en 3D
‘Pantalla global’ disposa també d’una versió virtual de l’exposició, que no és exactament una trasposició de l’exposició presencial, sinó que s’organitza a través d’altres eines i formats i utilitza el 3D. S’hi mostren les set temàtiques, amb d’altres continguts, i també es poden veure els vídeos del ‘contracamp’.
Primera aparició del nou director del CCCB
La presentació d’aquesta exposició tenia un interès més enllà del creatiu, ja que era la primera mostra que encapçalava el nou director del CCCB, Marçal Sintes. Preguntat sobre les grans línies que marcaran el seu mandat, ha promès ‘continuïtat’ amb les exposicions que l’anterior equip de Josep Ramoneda prepara per al primer semestre de l’any. En la seva primera compareixença pública després del seu polèmic nomenament, Sintes ha negat una hipotètica cancel·lació de les exposicions: ‘No hi ha cap raó per pensar que no hi haurà exposicions al CCCB’, i ha parlat de continuïtat en línies generals. ‘Hi ha una inèrcia sobre les coses preparades, no preveiem canvis, em sembla bé el que es fa’. No ha avançat res de la nova política que imprimirà al centre, només ha dit que calia esperar, que presentaria el seu programa el 17 de febrer.
