19.01.2012 - 06:00
L’edició digital de ‘Diari d’hivern‘, el nou llibre de Paul Auster, es publica quinze dies que no l’edició impresa. La versió catalana d’aquesta obra és la primera que apareix a tot el món.
Avançar l’edició digital és una estratègia del Grup 62 per a dinamitzar els llibres digitals i potenciar més la difusió de l’obra, segons la responsable d’ebooks62, Anna Soldevila. El llibre imprès serà a les llibreries el 2 de febrer, en l’escaiença dels seixanta-cinc anys de l’autor. Auster el presentarà a Barcelona el 21 de febrer. Llegiu-ne un fragment (pdf), en què l’autor entra en l’autobiografia.
És la primera vegada que el Grup 62 prova l’estratègia de fer passar al davant l’edició digital. A més, fins que no aparegui el llibre imprès, el llibre electrònic serà un 30% més barat. Segons Anna Soldevila: ‘Volem incentivar la compra sense perjudicar ni la venda impresa ni els drets d’autor. La veritat és que tenim moltes idees, però costa de tirar-les endavant pel recel que envolta el format digital. És la primera vegada que fem aquesta aposta, premiant els primers lectors; serà una manera de veure quina recepció pot arribar a tenir el llibre. Cert és que ja tenim programats més títols que avançarem en versió digital; i tot enguany anirem introduint més idees al voltant dels llibres digitals i dels lectors, per tal d’acostar-nos-hi de més maneres.’
Fenomenologia del respirar
Sobre ‘Diari d’hivern’, l’editora, Pilar Beltran, explica: a principi de gener del 2010, Auster va començar a pensar el tema de la pròxima novel·la, com cada any. Però era l’any que ell en feia seixanta-quatre. ‘Certament ja no era jove i se li van aparèixer els fantasmes de fer-se gran, del pas del temps, de la fugacitat de la vida. I va aparcar la novel·la i es va posar a escriure sobre els moments que li han marcat la vida, els records que l’han configurada.’
Escriu Auster molt al principi (pdf): ‘Parla ara, abans que no sigui massa tard, i després espera a poder continuar parlant fins que no hi hagi res més a dir. El temps s’acaba, després de tot. Potser val més que de moment deixis de banda les teves històries i intentis d’analitzar com ha estat viure en aquest cos des del primer dia que et recordes viu fins avui. Un catàleg de dades sensorials. El que es podria anomenar una ‘fenomenologia del respirar.’
Beltran detalla: ‘Hi trobem un catàleg o un inventari de records. Auster parla de totes les cases on ha viscut, dels amors que ha tingut, amb un elogi de la seva dona, Siri Hustvedt, dels vicis i de les virtuts, del gust de fumar i de beure, de dos accidents greus que ha tingut… És una obra d’una especial intensitat emocional, de gènere autobiogràfic, però estructurada com una novel·la. Auster se situa molt a prop de la seva mare, morta feia poc.’
