Fraga: campanada de mort

  • Es mor l'històric ministre franquista, responsable de l'execució de Julián Grimau i els assassinats de Vitòria. Va ser fundador del PP i president de Galícia

VilaWeb
Redacció
15.01.2012 - 23:09

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

S’ha mort Manuel Fraga, una de les figures claus de la política espanyola. Provinent del franquisme Fraga va ser el fundador del PP i va exercir de president de Galícia. La seva figura ha estat molt controvertida per la repressió que va exercir.

Manuel Fraga Iribarne va ser nomenat ministre d’Informació i Turisme del règim franquista l’any 1962, càrrec que va ocupar fins el 1969. Fraga va ser el portaveu del govern que va anunciar l’execució del dirigent del PCE Julian Grimau, al qual va qualificar de ‘ese caballerete’. Franco va demanar als seus ministres que signessin personalment la condemna i dos s’hi van negar a fer-ho. Fraga la va signar. 

En aquell càrrec, responsable també de la censura, Fraga es va fer famós per banyar-se a la platja de Palomares quan hi va caure una bomba atòmica americana, per a demostrar que no hi havia perill. Fraga va ser també l’inspirador de la campanya dels ‘vint-i-cinc anys de pau’. Posteriorment va ser nomenat ambaixador espanyol a Londres.

Fraga va tornar a formar part d’un govern el 1975 quan seria nomenat ministre d’interior del govern de Carlos Arias, tot just després de la mort de Franco. Durant el seu mandat van passar tot d’episodis greus, el pitjor dels quals l’assassinat a Vitòria de cinc manifestants que va ser la raó del ‘Campanades a Mort’ de Lluís Llach. També van passar els fets de Montejurra i van aparèixer els escamots que atentaven a l’estat francès contra militants d’ETA.

El 1976 va fundar el Partit Popular, Aliança Popular en aquell moment, del qual ha estat president d’honor fins ara. Fraga va ser un dels ponents de la constitució espanyola. El 1982 Fraga aconsegueix esdevenir el cap de l’oposició després de la gran victòria del PSOE i l’enfonsament de la UCD. Posteriorment va ser eurodiputat i finalment durant quinze anys va ser president de la Junta de Galícia, càrrec que va deixar el 2005.

Quan en diverses entrevistes se li va demanar si condemnaria o criticaria el franquisme sempre s’hi va negar.

 

 

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem