15.01.2012 - 06:00
L’editorial Adesiara ha obert una nova col·lecció, De cor a pensa, amb la intenció de recobrar obres literàries indiscutibles i històricament inqüestionables d’autors catalans, segons que ha explicat l’editor Jordi Raventós a VilaWeb. Els dos primers títols són una declaració d’intencions: ‘Hores angleses‘ (fragment) de Ferran Soldevila, i ‘Tots els monòlegs‘ (fragment) de Santiago Rusiñol. Amb aquests dos títols Adesiara publica autors catalans per primera vegada des que es fundà, el desembre del 2007. L’editorial s’ha especialitzat sobretot a recuperar els clàssics. Us oferim un tast (pdf) de cadascuna.
Deu anys rejovenit
‘Hores angleses’ de Ferran Soldevila recull les notes que l’historiador va prendre durant la seva estada a Anglaterra, com a lector de literatures hispàniques a la Universitat de Liverpool, entre el 1926 i el 1929. Com Soldevila mateix explica al començament del llibre, les notes que prenia li van servir per escriure alguns articles a la Publicitat i a Mirador, però la seva intenció d’aplegar les notes de dietari en un volum es va anar ajornant sobretot per la feinada que tenia amb la redacció de la ‘Història de Catalunya’. Finalment ho va fer en plena guerra, el 1938, amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes. L’obra es va reeditar el 1947, durant la postguerra, i si bé va passar desapercebuda del gran públic en un context d’ofec de la literatura catalana, amb un mercat editorial català completament desestructurat, sí que va esdevenir un símbol dels membres de la resistència cultural antifranquista. El recull encara va tenir una tercera edició el 1970, quan Edicions 62 el va incloure en un volum gruixut, ‘Al llarg de la meva vida’, que contenia més obres dietaristes de l’autor.
L’edició actual d’Adesiara conté uns estudis introductoris d’Alan Yates, historiador que sempre ha manifestat que ‘Hores angleses’ era un dels seus llibres de capçalera, i de Joaquim Nadal, que també va fer el lectorat a Liverpool. També conté una presentació d’Enric Pujol, màxim especialista en Ferran Soldevila, i curador de la seva obra. L’editor Jordi Raventós recorda la interessant correspondència que es va establir entre Yates i Pujol durant la preparació d’aquest volum. Raventós comenta que quan va proposar a Yates que escrivís un text sobre ‘Hores angleses’, l’historiador anglès li va dir: ‘M’acabes de rejovenir de deu anys.’
Tradició de monologuistes
El segon títol de la nova col·lecció ‘De cor a pensa’ recull tots els monòlegs que va escriure Santiago Rusiñol. Escriu Vinyet Panyella, especialista en l’autor i responsable del text introductori: ‘Els monòlegs són l’entrada de Rusiñol al medi teatral i s’insereixen de ple en la seva obra literària des del primer moment. (…) El to malenconiós combinat amb la ironia caracteritzen el to general dels monòlegs rusiñolians.’ Panyella també recorda que Rusiñol va escriure tretze monòlegs durant la seva vida i que tots foren estrenats a teatres públics i en vida de l’autor, llevat de dos. Aquests monòlegs es van publicar per darrera vegada l’any 1936. Jordi Raventós ha recordat la importància d’aquest volum en la tradició de monologuistes del país: ‘Capri, Buenafuente, Rubianes…, tot neix de Rusiñol.’
La dificultat d’aquest volum està en la feina de restituir els monòlegs originals, perquè en l’edició del 1936 hi hagué una intervenció textual excessiva, que va desvirtuar l’obra de Rusiñol. ‘En aquesta edició hem conservat sempre el lèxic de l’autor, tant en el cas dels castellanismes com en el dels usos arcaics i les formes pròpies del registre oral’, diu Panyella.
Adesiara i De cor a pensa
‘Ens van dir que el nom de l’editorial, Adesiara, era molt Noucentista. De fet, no ho és, però tampoc no ens desplau que ens ho diguin’, comenta Raventós. ‘En la mateixa línia d’Adesiara, que com a adverbi vol dir una cosa i, separadament, una altra, vam triar ‘De cor a pensa’, perquè també es pot entendre de maneres diferents. Aquest impuls del cor té un aire irreflexiu, que ja ens va bé. Perquè és una aventura de risc. Alhora, aquest títol permet d’aplegar llibres de ficció i de no ficció’.
‘Ens proposem de publicar llibres de risc. No sabem si tindran acceptació, però en la nostra motivació preval la qualitat. Cal poder tornar a llegir llibres com els dos títols amb què obrim la col·lecció, perquè són obres d’autors importantíssims que fa molts anys que no s’han reeditat.’
