11.01.2012 - 06:00
Els atacs de l’11 de setembre de 2001 van obrir, com s’ha dit manta vegada, una nova era en les relacions internacionals i en el combat dels estats contra l’anomenat ‘terrorisme mundial’, però també van brindar als enemics dels drets humans una excusa per a justificar tot d’atacs a la llibertat individual i col·lectiva, a la transparència, a la privacitat i a les convencions de drets internacionals. Un dels exemples més famosos i alarmants d’aquesta operació contra els drets humans és el Centre de Detenció de Guantánamo, instituït fa deu anys a la base naval dels EUA a Cuba, va rebre els primers presoners provinents de l’Afganistan.
El desè aniversari de l’obertura d’aquest centre de detenció al marge de la llei i dels tribunals civils administrat per militars nord-americans és motiu d’actes de protesta per demanar-ne el tancament i responsabilitats per l’incompliment de la carta dels drets humans, la Convenció de Ginebra i els drets dels detinguts. Les organitzacions de defensa dels drets humans, entre les quals Amnistia Internacional, han organitzat una cadena humana de persones vestides amb monos taronja, com els detinguts a Guantanamo, des de la Casa Blanca fins Capitol Hill, seu del congrés nord-americà, a Washington.
Actualment, a Guantanamo hi ha 171 detinguts de més d’una vintena de països, segons les autoritats nord-americanes. D’aquests interns que encara resten detinguts al centre tan sols 6 han estat condemnats per tribunals militars i tan sols 1, Abd al-Rahim al-Nashiri, amb càrrecs formals. Al llarg dels deu anys d’existència del centre, han passat per Guantanamo 779 detinguts i 600 han estat alliberats sense càrrecs després d’anys de reclusió i 8 han mort en el centre, sis dels quals per suposats suïcidis, segons Human Rights Watch.
Un forat negre legal
La controvèrsia sobre la legalitat del centre de detenció ha acompanyat des d’un bon principi la seva existència. El president Georges W. Bush va signar el novembre de 2001 una ordre executiva en matèria militar sobre ‘Detenció, tractament i enjudiciament de certs estrangers en la guerra conta el terrorisme’, amb la qual va autoritzar el Pentàgon a mantenir ciutadans no nord-americans sota custòria indefinida sense càrrecs.
A més de les denúncies de les organitzacions pels drets humans, Guantanamo ha estat el centre d’una batalla legal per la jurisdicció sobre la legalitat de la situació dels ciutadans estrangers detinguts entre la Casa Blanca de Bush, que en va ser la creadora, el congrés, els jutges federals i el Tribunal Suprem. Aquest últim va dictaminar que eren els tribunals civils dels Estats Units qui tenen la jurisdicció dels interns a Guantanamo. Però els jutges federals i el congrés, amb majoria republicana, han aconseguit blocar l’incorporació dels detinguts al procediment civil.
El tancament, blocat
De fet, una de les promeses electorals més celebrades d’Obama fou el tancament de Guantanamo, que ell mateix es va encarregar de confirmar amb un decret l’endemà de la presa de possessió el gener de 2009. Obama va ordenar el tancament del centre en el termini d’un any, així com la revisió dels judicis militars dels acusats de delictes de terrorisme i la prohibició total dels mètodes d’interrogatori equiparables a la tortura aprovats ad-hoc pel govern de Bush.
No obstant, el congrés va prohibir en dues ocasions el 2009 i el 2010 l’ús de fons públics pel trasllat dels presoners de Guantanamo a qualsevol altre territori nord-americà, fet que ha fet inviable l’ordre de tancament d’Obama.
Enllaços
Array
Array
Array
Array
Array
