13.01.2012 - 06:00
Aquesta setmana ha obert el Saló Internacional de l’Automòbil de Detroit, el més veterà dels EUA. No debades la ciutat més gran de l’estat de Michigan és el bressol de la indústria automobilística, on fa més d’un segle Henry Ford va abaratir el cost dels vehicles fabricant-los en cadena; de retruc, va popularitzar-ne l’ús. A més de Ford, a Detroit tenen la seu dues grans marques més: Chrysler i General Motors. Aquestes ‘Big Three’, justament, van situar la ciutat al mapa mundial, però també l’han portada a un declivi sense precedents. Motor City, incapaç de reinventar-se, llangueix econòmicament, demogràficament i urbanísticament.
El segle passat la poderosa indústria automobilística nord-americana tenia el cor a Detroit, una ciutat abocada a la fabricació de vehicles destinats al consum interior i a l’exportació. Però, a les últimes dècades, la competència ferotge dels grans fabricants japonesos, juntament amb l’augment progressiu del preu del petroli, va començar a frenar el sector. I la recessió econòmica actual ha acabat de rematar tots els indicadors de la ciutat. Una xifra ho corrobora gràficament: l’últim cens dels EUA, del 2010, revelava que en una dècada la població s’havia reduït un 25%, de 951.270 habitants el 2000 a 713.777. Cada vint-i-dos segons se n’anava un habitant de la ciutat. Estirant el període d’anys fins al 1950 (l’apogeu poblacional de Detroit, coincident amb el bum de la indústria automobilística, amb 1,85 milions d’habitants), la davallada demogràfica és del 60%. La que havia estat la quarta ciutat dels EUA en habitants va caure fa dos anys per sota de Charlotte, Columbus i Jacksonville. No hi dequeia pas, en canvi, la desocupació: l’àrea metropolitana de Detroit ha passat del 6,9%, l’abril del 2008, al 9,5%, el novembre del 2011.
Detroit, com moltes megàpolis nord-americanes, ja va viure una important crisi de desindustrialització els anys 1970 (llavors la població va caure un 20%). Però, a diferència de la resta de ciutats, no va saber adaptar-se als nous vents ni reinventar-se. Hi hagué ciutats, com Boston i Minneapolis, que se’n van sortir apostant per l’educació. I n’hi hagué, com Nova York, en què la revifada es va aconseguir mercès a l’impuls emprenedor. Detroit, en canvi, es va trobar amb unes infrastructures del tot desproporcionades i sense esperit emprenedor.
Ara mateix una bona part dels dos-cents quilòmetres quadrats i escaig que ocupa Detroit són edificacions en ruïnes. Un cementiri industrial desolador, únicament valuós per a fotògrafs àvids de captar la decadència urbanística. De fet, la decrepitud de l’antiga i imponent Estació Central de Trens s’ha convertit en la imatge metafòrica del declivi de la ciutat sencera, en el símbol d’allò que hi ha qui ha anomenat la ‘pornografia de les ruïnes‘.
El municipi té plans per a mirar de capgirar la situació: hi ha previst de demolir deu mil edificis abans del 2013 i de mirar d’atreure indústries tecnològiques novelles perquè s’hi instal·lin. En definitiva, es tracta d’empetitir la ciutat per fer-la més sostenible i adaptada a les noves circumstàncies.
