02.01.2012 - 19:02
El duc de Palma i gendre del rei espanyol, Iñaki Urdangarín, i el seu soci, Diego Torres, van cobrar a través de l’Institut Nóos, una entitat sense ànim de lucre, 5,8 milions d’euros a través se societats mercantils de les quals eren propietaris i administradors. D’aquests, 2,3 eren pagaments fets pel govern balear, dels quals 1,4 no han estat justificats. És a dir, el 60% del que va pagar a Urdangarín el govern balear presidit per Jaume Matas es presumeix que fou desviat.
Aquest és el dictamen que la fiscalia anticorrupció ha fet arribar al jutge i que figura al sumari del cas Palma Arena, que va deixar de ser secret dijous i que les parts ja han pogut consultar. El fiscal és clar: ‘Els representants polítics van beneficiar fraudulentament l’Institut Nóos, atesa la posició institucional del seu president [Urdangarín]’.
Segons aquest dictamen, entre el 2004 i el 2007, Urdangarín i Torres van cobrar, a través de l’Institut Nóos, 2.794.440 euros. A més, Urdangarín va cobrar 747.889 euros a través de la immobiliària Aizoon, de la qual és propietària, també, la infanta Cristina. Torres, per la seva banda, va obtenir 749.505 euros a través d’una altra de les empreses, Virtual Strategies, 456.381 a través de Shiriaimasu, i 853.102 més a través d’Intuit Strategy Innovat.
1,4 milions cobrats del govern balear, sense justificar
El document del fiscal Pedro Horrach se centra en els dos convenis signats entre Nóos i el govern balear, aleshores presidit per Jaume Matas, a través de la Fundació Illesport i l’Institut Balear de Turisme (Ibatur) entre el 2005 i el 2006 per un total de 2,3 milions d’euros, dels quals 1.386.739 no han estat justificats, segons Europa Press –i que, doncs, han estat desviats, presumptament, a comptes particulars.
En concret, en el cas del primer dels convenis, per a endegar un fòrum sobre turisme i esport, tan sols consta el pressupost aportat per Nóos (d’un sol full), en què es detallen els costos previstos del fòrum i dels serveis. El govern balear va pagar per aquest fòrum 1,2 milions d’euros, i no hi ha cap factura que demostri en què els va gastar l’institut Nóos. A petició del jutge, Torres va aportar unes quantes factures, de les quals es desprèn que 717.325 euros, tirant baix, no s’han pogut justificar. Segons aquestes factures, 135.356 euros no tenen res a veure amb el conveni, 145.000 van ser facturats per Torres en concepte de ‘direcció i disseny del projecte’, 116.000 foren percebuts per Urdangarín a través d’Aizoon per la ‘gestió de la logística de l’IB Fòrum’ i 320.969 euros no es justifiquen de cap manera.
Quant al segon conveni, per a desenvolupar un Observatori Permanent de Turisme i Esport amb seu a les Balears, pressupostat en 1,1 milions, la fiscalia considera que 396.073 euros no han estat justificats documentalment, 180.540 són de factures que no tenen res a veure amb el conveni i 92.800 van ser facturats per Torres a través de Nóos Consultoría Estratégica. En total, del poc més d’un milió d’euros que va pagar el govern balear, 669.413 euros no s’han justificat.
En paraules del fiscal: ‘L’operativa era simple i senzilla: a l’Institut Nóos es fixaven uns preus totalment desproporcionats pels serveis que prestaven a l’administració pública i, després de rebre els diners, simulaven la contractació de serveis ficticis a les entitats mercantils (…). D’aquesta manera els diners públics acabaven a mans de mercantils controlades per Urdangarín i Torres’.
Urdangarín va reunir-se amb Matas al palau del rei de Marivent, a Mallorca
A més, el sumari revela que Urdangarín va fer valer la seva posició institucional com a gendre del rei. El duc de Palma va reunir-se amb Jaume Matas al palau de Marivent, residència de vacances de la família reial, per tancar aquests convenis.
Segons el dictamen del fiscal, Urdangarín va ‘abandonar aparentment’ tots els càrrecs a l’Institut Nóos l’any 2006, quan la casa del rei va obligar-lo a renunciar als seus negocis i companyies. El fiscal atribueix al duc de Palma, juntament amb el seu soci, Diego Torres, la propietat de l’empresa pantalla De Goes Center For Stakeholder Management, una empresa amb comptes bancaris a Belize, Londres i Luxemburg i que presumptament va desviar fons a paradisos fiscals, també més tard del 2006.
