Carta als Reis d’Orient

Perquè els d’Occident ja sabem què ens portaran.
I posats a canviar, no demane que ens porten coses, sinó ben al contrari, que s’emporten les que ens sobre per ací. Potser així serà més senzill.
 
Que s’emporten la cobdícia de molts. I amb ella, les ànsies d’acumular riqueses de no pocs conciutadans famosos i venerats.
Que s’emporten els corruptes a un altre planeta, per veure si així ens deixen tranquils i tranquil·les.
Que s’emporten la por. La por de molts a dir les coses pel seu nom, la por a exigir als governants el que és just.
Que s’emporten la ignorància que ens fa cecs davant la realitat.
Que s’emporten l’egoísme que ens deixa insensibles al dolor dels altres.
Que s’emporten la usura de no pocs bancs que fan negoci amb la desgràcia de moltes famílies, famílies que es queden al carrer, sense casa, sense diners…
Que s’emporten els guanys de totes les corrupcions. Amb tants milions podran aconseguir molts regals per als xiquets i xiquetes del tercer món.
Que s’emporten les multinacionals i ens deixen amb els comerços fets a la mida de les persones.
Que s’emporten el meninfotisme que ens paralitza i no ens deixa avançar.
Que s’emporten la intransigència dels radicalismes que no ens deixa conviure en pau, que ens allunya dels que ens són diferents.
Que s’emporten la vanitat i la humiliació que no ens deixa fraternitzar.
 
Millor si vénen amb tren, ja que amb els camells no els hi cabrà tot i seria una llàstima que no aprofitaren el viatge, perquè fins l’any que ve queda molt per patir.
 
I pel que té d’exòtic l’Orient, eixe Orient que imaginem més humà, màgic i misteriós, potser algun desig caurà…
Per imaginar que no quede… imagineu quantes coses podríem fer entre tots i totes si enguany els Reis d’Orient s’emportaren totes aquestes coses. Què amples ens quedaríem!
I podríem començar un món millor… sense deute, ni prima, ni grossa, ni cap volum.
 
Ja veieu, Reis d’Orient, no us demanen res… sols que se’ls emporteu.
 
 
Salut i que l’any 2012 us siga propici.