14.12.2011 - 18:08
La Fundació Puntcat ha designat avui per unanimitat l’empresari Ricard Huguet nou president de l’entitat. Huguet, empresari del sector de la tecnologia, impulsor d’Invenio i membre de l’associació empresarial FemCAT, havia estat director d’innovació de l’Ajuntament de Barcelona.
Una història de cinc anys
Conscients de les dificultats enormes amb què topava la històrica reivindicació d’un domini territorial .ct per a Catalunya, que entre més requisits necessitava el vist-i-plau del govern espanyol, un grup de gent, aplegada en l’Associació Puntcat, va començar a pensar en una alternativa més a l’abast per a demanar un sufix a la ICANN (la institució nord-americana encarregada de la gestió dels noms de domini), específic per a les webs de llengua i cultura catalanes. Amb el suport de l’advocat Amadeu Abril, membre de la junta de la ICANN del 1999 al 2003, i amb una important tasca a l’ombra, l’objectiu es va assolir el 16 de setembre de 2005: a la una i onze minuts de la matinada es va aprovar el .cat. No va ser fins l’any següent, tanmateix, que l’associació, reconvertida en Fundació Puntcat, va començar a enregistrar adreces, fins a les cinquanta mil actuals. Enguany, doncs, s’ha celebrat el cinquè aniversari del domini, una celebració que es clausura avui amb un acte institucional a Barcelona.
En aquests cinc anys, el .cat no sols s’ha consolidat com un domini competitiu a la xarxa (amb una notable demanda) i amb una nota alta en seguretat, sinó que també s’ha convertit en un model per a moltes comunitats lingüístiques i culturals interessades en un sufix d’internet propi, com la Bretanya (.bzh), Escòcia (.sco), Galícia (.gal), el País de Gal·les (.cym) i el Quebec (.quebec).
Les reeixides negociacions amb la ICANN per la consecució del .cat (com sol recordar Amadeu Abril, un dels ‘principals’ esculls va ser de convèncer d’entrada la institució nord-americana que no era un domini encobert per a amants dels gats i, al tram final de la negociació, de tenir paciència pels endarreriments deguts a les gestions paral·leles en favor d’un domini pornogràfic .xxx) han convertit la Fundació Puntcat en una referència de moltes d’aquestes iniciatives internacionals.
D’associació a fundació
Per poder sol·licitar formalment el domini .cat a la ICANN es va constituir d’antuvi una Associació Puntcat, a la qual es van adherir quasi setanta mil individus i empreses i un centenar d’entitats de tots els Països Catalans. La idea era de mantenir l’associació com a instància per a aconseguir el domini durant la negociació amb la ICANN i, una vegada obtinguda l’aprovació, de reconvertir-la en fundació. Amb una fundació, en opinió dels promotors, l’estructura de l’entitat gestora del domini seria més estable i permetria una obertura a la societat civil més controlada que no pas amb una associació.
Així, doncs, la junta directiva de l’associació, una vegada obtingut el .cat, va constituir la fundació i va passar a ocupar-ne el patronat. També va redactar uns estatuts i reglaments per al funcionament de la junta rectora. En principi, hom preveia que aquell primer patronat es mantindria fins el juny del 2006, que és quan hom considerava que ja s’haurien superat els primers passos i el domini s’hauria estabilitzat. Però, de fet, es va allargar fins el 2010, quatre anys després.
L’any passat, justament, hi va haver una reforma dels estatuts, que va establir un patronat format per representants d’una dotzena d’entitats representatives de la societat civil catalana, com ara l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), la Federació Llull, l’associació empresarial FemCAT, la Cambra de Comerç de Barcelona, la Federació Escola Valenciana, el Futbol Club Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Salvador Alegret, membre del IEC, n’ha estat el president fins avui. Huguet encararà una nova etapa (tant per al domini .cat com per a la vintena llarga de dominis genèrics més que hi ha) caracteritzada, sobretot, per l’anunci recent de la ICANN d’augmentar exponencialment, l’any vinent, el nombre de sufixos de màxim nivell (de tres lletres o més).
