Marta Rojals: ‘Hi ha coses que als pobles no han canviat des de l’època medieval’

Era una conversa en línia que prometia i que va superar les expectatives. Tant pel nombre de participants com per la dimensió del diàleg, més directe i fluid que no qualsevol que s’hagués fet a la terrassa d’un bar a ple estiu. Domini de la xarxa a totes bandes i plaer de trobar-se. El fet que Marta Rojals no sigui habitual de tertúlies, ni li agradin les fotografies, ni faci presentacions, feia aquest cara a cara amb el lector més atractiu. Oimés que ella sempre s’ha declarat partidària de les relacions virtuals, que considera reals, directes i tangibles. I així va ser: un ‘vis-à-vis’ col.lectiu, sense intermediaris, més enllà dels possibles errors del moderador.

Una dona invisible?

La pregunta no es va fer esperar: Marta Rojals, una dona invisible? Resposta riallera:’Espera que ho comprovo…, em veig les mans, em sembla que una mica visible sí que ho sóc.’ El xat l’ha feta visible del tot, li ha donat presència, forma i contorns. Natural, juganera i franca, no ha escatimat temps ni ha defugit cap pregunta. Una hora i mitja de complicitat. Com si ella i els lectors fossin part del mateix equip. Una situació inusual que ha fet allargar el col·loqui fins al punt que ja no se sabia qui tenia més a dir, si l’escriptora o els lectors.

I el final, i la tieta , i el pare?

La pregunta més repetida fou sobre el final de la novel·la. Sola o acompanyada? Rojals no va doanr pistes ni interpretacions tancades. ‘El final és un maldecap, ja ho veig. I tot depèn de què entengui cadascú per final. Cada lector hi ha trobat ‘el seu’. N’hi ha que me n’han donat interpretacions que m’han sorprès a mi i tot.’ Hom ha entrat en el detall i ha fet teòrica: La tieta i el pare? La mort de la mare? La mort del pare? Per anar a parar sempre a la vida de poble i de com s’assemblen tots els pobles: ‘Hi ha coses que als pobles no han canviat des de l’època medieval.’

No entrarem en més detalls, en benefici dels qui encara no hagin llegit ‘Primavera, estiu, etcètera’. Els qui l’hagin llegit poden repassar la conversa del dret i del revés. L’única cosa que podem revelar és que no hi haurà ‘Tardor, hivern, etcètera’. Les xafarderies, també són a la conversa.

Els lectors també li van demanar pels articles que publica cada dilluns a VilaWeb.

L’autora es va acomiadar agraint la participació i, a Què llegeixes?, que ja té deu mil lectors, l’organització de la conversa en línia.

Els lectors que vulguin continuar conversant amb l’autora poden adreçar-s’hi des de marta.rojals@mesvilaweb.cat.