13.12.2011 - 06:00
Els narradors mallorquins més importants del segle XX, Llorenç Villalonga (Palma 1897-1980) i Baltasar Porcel (Andratx, 1937 – Barcelona, 2009), es van conèixer i cartejar durant gairebé vint anys, del 1957 al 1976. Comptat i debatut es varen enviar unes cinc-centes cartes, que Porcel va recuperar al cap dels anys, i que va voler publicar en vida. Però el procés d’edició va ser lent i entrebancat (és un volum de vuit-centes pàgines) i la mort de Porcel va fer que no les veiés publicades. Ara acaben d’aparèixer a Edicions 62, a cura de Rosa Cabré, especialista en l’obra de Porcelm, el qual li va fer l’encàrrec. De fet, van treballar plegats en el projecte. El títol, ‘Les passions ocultes‘, també el va triar Porcel.
Avui al vespre les ‘passions ocultes’ que Villalonga i de Porcel es van explicar per carta, es podran sentir al Teatre Lliure de Gràcia. Seran quaranta cartes seleccionades pel dramaturg Pau Carrió, que llegiran el poeta i escriptor Biel Mesquida (fent de Villalonga) i l’actor Carles Molinet (fent de jove Porcel). L’escenificació, sòbria i austera, dura una hora. Carrió ha explicat a VilaWeb que ha volgut fer veure la relació d’aquests dos escriptors, i de com va forjar-se l’amistat, de tal manera que la dramatúrgia fos una invitació a llegir tot l’epistolari. Biel Mesquida apunta: ‘Porcel era molt torrencial, parlava amb un cert histrionisme, amb molt d’èmfasi; en canvi en Villalonga era més sec, més paternal, i jo m’hi sé posar en un paper així. Hi havia molta diferència d’edat entre l’un i l’altre, i amb això anam un poc d’acord també. Les cartes ressegueixen el mestratge i els consells que Villalonga dóna a Porcel en les primeres cartes, també s’hi parla una mica dels Premis Ciutat de Palma, de xafarderies sobre els jurats, explicacions de Porcel sobre la seva vida a Barcelona… I hi apareix el conflicte de la guerra civil, que va ser molt central i polèmic en Villalonga.’
Una persona que ha seguit de prop l’edició de la correspondència, l’editor Jordi Cornudella, explica que els primers anys Villalonga feia de patriarca, exercia un mestratge sobre Porcel, i àdhuc el va convertir en personatge de les seves novel·les. Els primers anys Villalonga era un escriptor ben situat i reconegut en la Mallorca de mitjan segle XX, mentre que Porcel era un jove ple de dubtes que lluitava per situar-se a la metròpoli barcelonina. Amb els anys, els papers es van anar girant, i mentre Porcel s’anava convertint en un escriptor de referència i ben situat en la societat barcelonina, Villalonga es va anar desdibuixant, i es veu el paper de Porcel per a fer guanyar el Premi Pla a Villalonga el 1973.
Diu Cornudella: ‘El 1999 Porcel va recuperar les cartes de Villalonga i va demanar permís a la vídua per a publicar-les. Ella li va dir que en podia fer allò que volgués. Porcel va escriure ‘El meu Llorenç Villalonga’ en què donava la seva visió del personatge, però no n’hi havia prou. Porcel li va voler fer un homenatge amb la publicació de l’epistolari, perquè donava informació dels dos autors més importants de la narrativa de Mallorca. La relació epistolar té un valor testimonial i documental, i és important per a entendre l’un i l’altre. A Porcel, li feia molta il·lusió.’
‘Aquesta correspondència abraça vint anys, són molts anys, i segueix molt bé la carrera literària de tots dos. També hi surten xafarderies de la vida literària i de la societat mallorquina i barcelonina. En aquest sentit, és molt útil l’índex de noms que hi ha al final del volum.’
Cornudella no dubta ni un segon quan li demanem per la sinceritat de les cartes, de si les escrivien pensant que s’arribarien a publicar: ‘No, de cap manera. El 1976 Villalonga mor, però Porcel encara ha d’escriure molt, no tenia l’estatut que havia de tenir després. Per una altra banda, Cornudella assegura que Porcel no va imposar cap mena de censura. En aquest fet, l’editor hi veu un acte de coratge i una idea molt íntegra de què és un escriptor.’
‘Cartes Lliures‘, l’espectacle que s’oferirà avui al vespre en una funció única –de moment–, es va començar a treballar fa un any. L’atzar l’ha fet coincidir amb l’aparició del volum ‘Les passions ocultes’ (Edicions 62). Per Jordi Cornudella, és una feliç coincidència. Ara, quan Pau Carrió va començar a treballar el text, el volum no havia sortit. Va ser Lluís Pasqual qui va adreçar Carrió a la Rosa Cabré.
