11.12.2011 - 06:00
Els experts consideren que Joaquim Ruyra (Girona, 1858 – Barcelona, 1939) és el prosista més decisiu de la literatura catalana moderna. La seva narrativa va influir decisivament els grans autors de la primera meitat del segle XX. El seu mestratge va marcar Josep Pla, Mercè Rodoreda, Caterina Albert, Gaziel, Carles Riba, Josep Carner, Salvador Espriu, Pere Calders… Però després de la dictadura franquista, la narrativa de Ruyra no es va recuperar com d’altres i avui hi ha vàries generacions de lectors (de vint, trenta, quaranta anys) que no han llegit Ruyra. És en aquest context que l’editor Jordi Cornudella considera el volum ‘Narracions‘ (Labutxaca) de Joaquim Ruyra un dels llibres importants d’aquest any.
Explica Cornudella a VilaWeb: ‘Ruyra és deliciós. Té una prosa molt elaborada amb una llengua fina com ningú per captar la parla de la gent. Tinc moltes ganes que se’n torni a parlar d’aquest autor i que es torni a llegir. I crec que amb aquesta edició oferim una molt bona oportunitat per conèixer-lo. És un bon llibre que ofereix la narrativa de Ruyra i inclou un pròleg de Toni Sala, que dóna les claus de lectura de Ruyra des de la mirada d’un lector d’avui, que explica quines menes de veritats hi troba.’
En el pròleg, Toni Sala explica que el volum aplega vint-i-cinc relats de Joaquim Ruyra i que amb aquests vint-i-cinc l’escriptor modernista en va tenir prou per condicionar com cap altre la prosa catalana del segle XX, d’abans d’en Monzó. I afegeix: ‘Més i tot que en Pla, tan marcat per ell que aquestes últimes dècades la manera més corrent de llegir Ruyra ha estat a través de la prosa de Pla.’ Sala també diu: ‘Ruyra és això, la consciència de cada paraula i el seu lloc.’ (…) ‘No és un escriptor d’arribada sinó de partida, i amb poques pàgines en té prou. Va revestir-se, van revestir-lo d’una cuirassa de calma clàssica i religiositat catòlica, però el corrou per dintre un desig furiós.’ (…) ‘Ruyra és un explorador. Arriba a territoris nous perquè és l’únic que és capaç de mirar-los tan arran. Hi entra, els domina i s’hi queda.’
Sobre la llengua que empra Ruyra i també la seva coetània Caterina Albert, Toni Sala relata: ‘…extreuen la llengua del paisatge que volen descriure, fan servir una part del paisatge per parlar del paisatge mateix. Per alguna cosa són terratinents. Són literalment els amos del paisatge, en tenen les escriptures. En recol·lecten les paraules no només a les obres de ficció, sinó que tots dos en fan compil·lacions, n’omplen llibretes, les recullen del seu tros. Fan una literatura de paisatge, amb una consciència com mai més s’ha tingut del pes sensual de la llengua. Com diu Carner parlant de Ruyra: ‘les síl·labes tenen perfum i color, […] la frase pren sonoritats d’orquestració magnífica.’
I sobre la seva relació amb la naturalesa, amb el paisatge: ‘Per eixamplar la percepció de la sensualitat, Ruyra no va tenir-ne prou de convertir-se en un observador prodigiós. Va fer-se hipersensible per poder acostar-se extremadament, per arrapar-se a la natura. No hi ha cap altre autor català amb una pell tan prima.’
Sala explica la poca difusió de la seva obra ja en temps de recuperació democràtica d’aquesta manera: ‘Com Carner, Ruyra va ser arraconat per lectors traumatitzats pel franquisme que no li perdonaven el ‘sufocant baf sagristanesc’. Al capdevall eren molt més tancats que Ruyra, que va tenir el coratge —i això el fa tan bo— de prendre’s seriosament i enfrontar-se a un ‘tuf mal sentós’ que tots hem sentit d’una manera o altre en aquest món perquè és una part insalvable de l’experiència humana.’
Els clàssics es tornen a llegir amb edició de butxaca
Explica Jordi Cornudella que la difusió dels clàssics catalans contemporanis ha canviat molt en poc temps: ‘L’edició cara de tapa dura que s’acostumava a utilitzar per reeditar els clàssics moderns tenia sovint una difusió molt limitada. En canvi, des que fem edicions assequibles els lectors es multipliquen per deu. És un molt bon camí.’ I la prova és que Labutxaca ha publicat la poesia completa de Joan Vinyoli, de Martí i Pol, de Joan Maragall, tots els contes de Pere Calders i de Mercè Rodoreda, i que es troben entre els més venuts.
