21.11.2011 - 01:00
Hi ha una generació de dones catalanes que van patir la repressió franquista i catòlica d’una manera perversa. És la generació de les nascudes a primers dels anys quaranta, en plena postguerra. La il·lustradora i traductora Eulàlia Sariola acaba de publicar ‘El món per un forat‘ (Club Editor), una novel·la gràfica que tracta la infantesa i joventut d’una noia d’aquesta generació de la burgesia barcelonina, educada per les monges a base de la por , la prohibició de parlar en català, el pecat associat al sexe…, i dels camins de supervivència i de revel·lió que van trobant (un fragment en pdf).
Eulàlia Sariola ha explicat a VilaWeb que quan va començar a dibuixar la novel·la gràfica no ho va fer amb cap afany de denúncia ni amb voluntat de narració històrica: ‘El procés creatiu és complexe i és difícil d’explicar, però el que em va passar és que vaig començar a imaginar-me les imatges d’aquesta història en forma de vinyetes, com en un còmic. I em vaig posar a dibuixar. En la història no dono gaire respostes, no és la meva intenció, sinó que vull mostrar el present a través del passat. A mesura que anava dibuixant la història d’aquesta nena anava recordant i fent memòria de la meva d’infantesa i joventut.’ Eulàlia Sariola diu que ha escrit la història de com una nena de postguerra va arribar a descobrir el món.
Segons Sariola, encara que s’expliquen coses que li van passar a ella, prefereix dir que la protagonista és un personatge, perquè d’aquesta manera té més llibertat de moviments i de creació, ‘i perquè un cop et poses a narrar, la història agafa vida pròpia. A més, vull continuar el projecte.’ El llibre acaba que la jove aconsegueix un visat per viatjar a Israel a viure en un kibutz. Sariola explica que hi ha moltes continuacions possibles però que possiblement explicarà les vivències al kibutz.
‘Efectivament, continua Sariola, la generació que descric és una generació de dones molt marcada. Hi ha amigues meves que diuen que no els va impactar tant, però, és clar, tot depèn de la sensibilitat que tinguis, i del contrast entre casa i escola, que a vegades era terrible. A més, en aquella època, pel fet de ser dona tenies molt poques possibiltiats d’estudiar, el que s’esperava d’una dona era que es casés.
És la primera novel·la gràfica que publica Club Editor
Eulàlia Sariola és il·lustradora i des de fa uns dotze anys també és traductora de l’hebreu al català i al castellà. Ella ha viscut molts anys a Israel, en un Kibbutz, de jove i de més gran. El contacte amb Club Editor li venia del seu segon marit, l’escriptor Francesc Sales, i recentment ha traduït per a Club Editor dues novel·les de l’escriptor israelià Aharon Appelfeld: ‘En Bartfuss, l’Immortal’ i ‘Flors d’ombra’.
Fa un any i mig Sariola ensenyava a Maria Bohigas, responsable de Club Editor, algunes vinyetes del futur llibre. I recorda l’autora: ‘Aleshores la Maria no em va dir res, però poc abans de l’estiu d’enguany em va preguntar com anava el projecte i em va dir que era un llibre que havia de sortir. Em va animar molt que li agradés tant, i em vaig tancar tot l’estiu fins que el vaig tenir acabat. Ha estat valenta de publicar-lo i estic molt contenta que me l’hagi editat ella, és l’editora ideal per a mi: una editora independent compromesa amb la seva feina. Ja no en queden gaires, amb els grans grups el món de l’edició ha canviat molt, ara ja no saps amb qui tractes, i bona part dels editors no tenen els coneixements que caldria.’
Maria Bohigas ha obert una col·lecció nova, La dula, per trobar un lloc a aquesta novel·la gràfica dins de Club Editor. Explica a VilaWeb la part de la història que falta: ‘Vaig veure el projecte de l’Eulàlia Sariola en un estat incipient, però ja el vaig trobar preciós. En veure aquella història, aquells personatges, la novel·la gràfica prenia tot el sentit. Sabia que ella tenia ganes de publicar el llibre en una col·lecció literària, no de còmic, però jo no em decidia. Com em fico en aquest món tan allunyat del meu? em preguntava. Però era un original que tenia ganes de publicar. I em vaig dir: adaptat. I haig de dir que publicar un llibre ple de colors m’ha posat de molt bon humor.’ Bohigas acompanya el llibre amb aquestes paraules que resumeixen la seva decisió: ‘Quan els llibres són bons, personals, comunicatius, fan canviar els editors. Una novel·la gràfica arriba a Club Editor.’
