18.11.2011 - 06:00
La CUP fa campanya en favor de l’abstenció en les eleccions espanyoles de diumenge. I és que, pel portaveu nacional, Marc Sallas, ‘el marc espanyol obstaculitza la lluita per la independència i la construcció social’. En relació amb la candidatura d’ERC amb Reagrupament, Sallas creu que ERC ha volgut aplegar l’independentisme ‘sense tenir cap projecte independentista’, i que, per tant, és complicat que s’hi afegeixin sectors com el de la CUP.
—Per què la CUP propugna l’abstenció, en aquestes eleccions espanyoles?
—Perquè no creiem que el marc estatal espanyol sigui útil, en la conjuntura actual, a la lluita per la independència ni a la construcció social que porta a terme la CUP. També hi ha un factor organitzatiu intern, que és el de reforçar-nos i d’adaptar-nos al creixement de les últimes eleccions municipals. I no demanem el vot per cap altra formació política perquè no veiem que n’hi hagi cap que compleixi uns mínims nacionals i socials.
—De quina conjuntura parleu?
—De la triple crisi actual. Primera, la crisi socioeconòmica, d’unes dimensions molt importants i que segurament encara no ha tocat fons. Segona, la de l’Espanya de les autonomies, que és completament morta. Les eleccions espanyoles mantenen aquest estat de les autonomies en què no creiem, i com que no hi creiem, no hi anem. I tercera: la del sistema polític i de la credibilitat política. Entenem que hem d’anar a les eleccions, com fem a les municipals, quan hi ha les condicions per a fer-ho i amb gent preparada. Anar a les eleccions per anar-hi, no.
—Per què l’abstenció i no el vot nul o blanc?
—L’abstenció serà molt important i ens hem volgut sumar a aquesta opció de tanta gent d’aquest país que diumenge no anirà a votar.
—ERC ha volgut aplegar els partits independentistes en una sola candidatura. Per què no s’hi va sumar la CUP?
—ERC vol cohesionar l’independentisme d’aquest país, com ja ha dit algú des del partit mateix, però sense tenir un projecte independentista ni un projecte de transformació social. Sempre dic que ERC és ple de gent independentista sense cap mena d’estratègia independentista, de ruptura amb l’estat. I d’aquesta manera és complicat d’agregar sectors independentistes com nosaltres. Ells han fet una aposta molt conjuntural per a arreplegar algun vot que creien que podien arreplegar, tot i que les enquestes diuen que solament mantindran el resultat de l’any 2008, que ja era d’una davallada important.
—L’esquerra independentista sempre ha tingut vincles amb l’esquerra abertzale, que en aquest cas sí que ha optat per anar a les eleccions…
—S’ha de tenir en compte el context d’Euskal Herria, on hi ha un procés de pau incipient, i on també hi ha hagut un procés d’acumulació de forces independentistes i d’esquerres entorn de la coalició Amaiur. Una coalició que té per nucli l’esquerra abertzale. Un altre factor que afavoreix Amaiur és que més de 40.000 ciutadans no es poden presentar a les eleccions del País Basc. Això porta a fer determinades aliances, que nosaltres respectem. Cal tenir en compte que el cas basc i el català representen dos processos nacionals històrics del tot diferents, encara que l’opressió vingui dels mateixos estats, Espanya i França. Per últim, i respecte de tots aquests sectors catalans que s’emmirallen en Amaiur, cal dir que Amaiur és una coalició d’esquerres i independentista; no solament independentista.
—A què, o a qui, us referiu?
—Als sectors que diuen que cerquen un projecte unitari similar al d’Amaiur. Em penso que és important no passar per alt que Amaiur té un projecte nacional i social per al seu poble; no solament nacional. S’han de tenir en compte les dues cares de la moneda, oimés en l’actual conjuntura de crisi socioeconòmica.
—Sembla prou que el PP guanyarà les eleccions espanyoles. Com veieu el panorama polític a partir del 21 de novembre?
—No hi haurà cap canvi gaire radical. El PSOE no és ni nacionalment ni socialment sensible, com tampoc no ho és el PP. Continuaran les retallades i l’opressió nacional. Sí que es pot tesar una mica més la corda, però la música de fons serà la mateixa. Sonarà més forta o més fluixa, però serà la mateixa que hem tingut fins ara.
