15.11.2011 - 06:00
La capella ardent del periodista Josep Pernau, mort ahir a Barcelona a vuitanta anys, s’obre avui a quarts d’una, al Tanatori de les Corts de Barcelona, i la cerimònia de comiat es farà demà a quarts de deu. Ahir, durant tot el dia, gent del periodisme va voler dir adéu a Pernau, considerat un dels mestres de la professió del nostre país. Va ingressar a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona el 1952, va ser cofundador del Grup Democràtic de Periodistes i va presidir, durant la transició, l’Associació de Premsa de Barcelona. Mentre va ser degà del Col·legi de Periodistes, entre els anys 1991 i 1997, va impulsar la redacció del Codi Deontològic. També va treballar en una bona part de les capçaleres barcelonines: Diari de Barcelona (que va dirigir), Tele/eXpres, Mundo Diario, el Correo Catalán i, sobretot, Periódico de Catalunya, on durant dues dècades va escriure una columna periòdica.
Entre més distincions per la seva trajectòria, el 2005 va obtenir tant la Creu de Sant Jordi com el Premi Internacional Manuel Vázquez Montalbán. Justament a la web sobre l’Obra periodística de Vázquez Montalbán hi ha aquesta entrevista.
El 2004 va publicar ‘Memòries. D’Arbeca a l’Opus Mei‘ (la Campana). A la solapa, s’hi pot llegir: ‘Josep Pernau i Riu ha escrit aquestes memòries després de gairebé cinquanta anys d’observar, i de reflexionar, cada dia. Es va estrenar professionalment quan, a Dien Bien Phu, l’independentisme indo-xinès lluitava contra els francesos. Des d’aquell 1954 no ha parat d’escriure fins a la guerra de l’Irac.’
Continua: ‘Però Pernau no és el cronista d’un tema. La seva especialitat és, precisament, la diversitat del món, dels fets quotidians, dels actes humans. I aquestes Memòries parlen de les seves aventures d’adolescent i l’experiència de la guerra civil, d’unes històries que podrien convertir-se en novel·les, de com es va fer mestre rural i de seguida entrà en el món de la premsa. De com es feien exàmens a la presó Model. La vida mateixa.’
I també: ‘Un general li volia pegar “cuatro hostias”. I alhora anava a Etiòpia o a Israel. I alhora passava d’un diari a un altre i descobria els personatges d’un país que Pernau ha conegut des de dins i n’explica el que sembla inexplicable. Amb la punta d’ironia que li és pròpia, com saben els lectors de la seva columna diària “Opus Mei” a El Periódico.’
Josep Pernau, a més, va publicar a la Campana ‘Humor de combat‘ el 2007, on recollia centenars d’acudits sobre Hitler, la Unió Soviètica, Franco, Mussolini, Cuba i Fidel Castro, Pinochet i Xile, una colla de corruptes i sicaris de l’Amèrica del Sud i de l’Àfrica; i no solament els hi recollia, ans els hi contextualitzava històricament i socialment.
