12.11.2011 - 06:00
Ahir al vespre unes set-centes persones de la classe política, cultural, econòmica i educativa del País Valencià es van aplegar a Alzira per conèixer els guanyadors dels Premis Ciutat d’Alzira 2011. És una edició 100% valenciana. El Premi de narrativa ha estat per Urbà Lozano amb ‘La trampa del desig’. El d’assaig, pel poeta i novel·lista Josep Piera que ha dedicat ‘El somni d’una pàtria de paraules’ a Teodor Llorente, el poeta per excel·lència del segle XIX al País Valencià. El de divulgació científica ha estat per José María Seguí amb ‘Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic’. I el de poesia per Berna Blanc amb ‘Pol·len’.
Desitjos i passions de tota mena i manera
‘El motor de la novel·la, ha explicat a VilaWeb Urbà Lozano (Alginet, 1967), és intentar analitzar els desitjos i passions humanes de qualseol tipus: desitjos sexuals, econòmics, de llibertat… Els personatge es troben en el dilema d’actuar racionalment o bé deixar-se portar pel desig i la passió, perquè al cap i a la fi són els anhels que ens empenten endavant. La novel·la conté cinc fils argumentals, un dels quals es desenvolupa en temps present i els altres s’esdevenen en el passat i per això utlitzo el ‘flash-back’.’
La novel·la és força coral, amb un protagonista central, en David, un metge que no ho és per vocació sinó per imposició de la família, que es fira en política i en algun afer fost. La casualitat el porta a conèixer de manera casual la Mirsada, una refugiada bosniana amb el seu fill, i que vuiran una convivènia ben peculiar. Urbà Lozano, membre del col·lectiu Unai Siset i autor de novel·les com ‘Plagis’, ‘Femení singular’ i ‘La màquina ronca’, valora especialment que el jurat hagi destacat el treball lingüístic que hi ha en la novel·la.
Una biografia de Teodor Llorente
‘El somni d’una pàtria de paraules’, de Josep Piera (Beniopa, 1947) és una biografia novel·lada de Teodor Llorente (València, 1836-1911), que vol treure del que anomena ‘l’Alzheimer valencià’ qui va ser el poeta i el personatge més rellevant de tot el segle XIX. La seva obra i la seva vida, revisades i rellegides ara, permeten veure la idea en què va creure: fer renéixer un món d’emocions vindicant la llengua i la cultura històriques dels valencians.
L’obra ens descobreix la trajectòria vital, l’evolució humana, l’actitud civil i la passió literària de qui va ser el revitalitzador de la tradició poètica valenciana moderna, l’iniciador de la recuperació culta del valencià com a llengua literària, i el creador del paisatge mític valencià en una època confusa i convulsa com va ser la que ell va viure.
Segons Piera: ‘La meua intenció fent aquesta biografia no era una altra que ajudar a vivificar el record del poeta Llorente, ajudar a traure’l de l’oblit, i estic content perquè crec que gràcies al premi, i a la professionalitat editorial de Bromera, s’assolirà millor l’objectiu previst. Aquest llibre, l’he escrit amb la voluntat d’anar contra l’Alzheimer cultural dels valencians, contra la tradició d’oblits que ens intenta esborrar del mapa, i a favor del futur, i com a signe de vitalitat present. Contra l’amnèsia col·lectiva, i a favor de la paraula viva i de la memòria activa i culta dels valencians.’
Mites i llegendes sobre els aliments trangènics
José María Seguí Simarro (València, 1969) ha obtingut el Premi de Divulgació Científica amb ‘Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic’. L’autor, doctor en Biologia i Premi Extraordinari per la Universitat Complutense de Madrid, actualment és professor de Biotecnologia de la UPV i investigador de l’Institut per a la Conservació i la Millora de l’Agrodiversitat Valenciana (COMAV).
Diu: ‘Els arguments crítics contra els aliments transgènics diuen que són tòxics, que contaminen el medi ambient i que perjudiquen els agricultors, tant si fan servir les llavors modificades com si no. En aquesta obra, he desmentit molts d’aquests arguments, tot i que, alhora, també analitze alguns dels problemes vinculats a aquests cultius, ja que és cert que algunes de les queixes habituals tenen fonament. Davant aquesta situació, he volgut incidir en les causes de la discrepància entre l’opinió pública i les dades científiques, així com en les conseqüències d’aquesta manca de coincidència, i proposar algunes solucions per a reconciliar opinió i realitat.’
La fugacitat de l’instant
Berna Blanch (Catarroja, 1971) va fundar el Cercle Poètic Argila de l’Aire amb uns pocs desconeguts cansats d’escriure en solitari. Junts, fa setze anys que fan soroll i organitzen les més diverses activitats literàries. Ha guanyat una desena de premis de poesia i és a punt d’aparèxer la seva primera incursió en la narrativa. de ‘Pol·len’, el llibre de poemes guanyador en diu: ‘Pol·len és un recull de poemes sentit i fet en llargues caminades per la nostra geografia, un passeig per llocs màgics i propers on la fugacitat de l’instant materialitza la paraula. És una crida a l’harmonia, la interiorització de la persona com una part del paisatge on el camí ens deixa sempre com a regal la consciència d’existir.’
Aventures per mons reals i literaris
Raquel Ricart (Bétera, 1962), que l’any passat va guanyar el Premi Andròmina amb ‘Les ratlles de la vida’, ara s’ha fet amb el premi Bancaixa de literatura juvenil, amb ‘A les mans perdudes’. L’escriptora explica què li va passar quan li van anunciar el premi: ‘Sona el telèfon i et donen la notícia. T’hauries posat a cridar, però la trucada t’ha arribat mentre pujaves a l’autobús. Tot és molt breu i molt ràpid. Tant, que arribes a dubtar si era veritat, si no s’hauran equivocat, si no t’arribarà una altra trucada que esmena l’error. Però no, això seria un conte del Quim Monzó. Quan baixes de l’autobús, crides sense so, però el teu no és un crit com el de Munch, sinó un crit de felicitat. Perquè guanyar el Bancaixa Narrativa Juvenil és molt. Estàs contenta, molt contenta. La notícia és com un encanteri d’obertura.’
Ricart explica que la novel·la ‘és una travessia, un llarg viatge, una aventura per mons reals i literaris, una recerca interior. I com tots el viatges quan són autèntics, com totes les aventures quan mereixen el nom, com totes les passions, s’hi fa un lloc al cor i a l’ànima.’
Fills que perden els seus pares
‘Lluna, la protagonista de l’obra guanyadora delpremi de novel·la infantil, obra de Juan Emilio Gumbau, és una xiqueta lògica i molt madura per a la seua edat, que ha de deixar-ho tot i encetar un viatge sorprenent i enriquidor a la recerca del que més vol en el món: els seus pares perduts. Al llarg del camí, es trobarà les més absurdes situacions i uns personatges d’allò més curiosos. I és que només la presència de Lluna, acompanyada pel seu fidel gos Xusco, canviarà de manera inesperada tot allò que li vaja eixint al pas.’
Caiguda als inferns
Paco Romeu (València, 1967) ha guanyat el premi de teatre amb l’obra ‘Iceberg’: una trivial confusió, l’alcohol, les drogues i l’herència emocional dels personatges acaben desencadenant una vertiginosa caiguda als inferns. Paco Romeu reconeix la decisiva influència del cinema i la música pop en aquesta obra amb estructura de thriller, desenvolupament de comèdia i desenllaç dramàtic en la que allò que no es diu conta tant com allò que es diu i l’acció fora d’escena arriba a pesar més que allò que estem veient.
