08.11.2011 - 14:25
L’Arxiu Nacional de Catalunya acull aquest vespre un homenatge a qui fou el primer conseller de Cultura de la Generalitat recuperada (1981-1984), Max Cahner, a iniciativa d’Òmnium Cultural de Sant Cugat del vallès. L’acte comptarà amb la participació de destacades personalitats vinculades amb Cahner: l’editor Josep M. Castellet; l’historiador Josep Fontana; el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo; el director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Josep Maria Sans Travé; i el filòleg Joan Tres, col·laborador del quart volum de l’obra del mateix Cahner, ‘Literatura de la revolució i la contrarevolució (1789-1849)’, que acaba de publicar Curial. Precisament l’acte també servirà per presentar el llibre.
Max Cahner, que pateix alzheimer, serà present en l’acte que vol dimensionar la figura i la magna obra realitzada per Cahner. L’acompanyarà el seu amic Eliseu Climent, president d’Acció Cultural del País valencià. Joan Tres, impulsor de l’acte, recorda que Max Cahner va fer una feina immensa, que va posar les bases de la cultura catalana de després del franquisme, i que va engegar tants projectes d’embergadura, que la seva tasca d’erudit creu que ha passat desapercebuda i que cal reivindicar-la perquè és de gran nivell.
Fa un any, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras ja va organitzar un homenatge a Max Cahner, on se li va posar el seu nom a una sala del Palau Moja. En aquell acte, on hi va participar l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, Cahner va explicar a VilaWeb (vídeo): ‘Jo estic content del que s’ha fet. No el que he fet jo sol, sinó el que s’ha fet en conjunt. Jo tenia la idea molt clara que havíem de fer un país. Era difícil en aquella circumstància, però aquesta idea està en la base de moltes de les coses que vem fer. És així’.
Max Cahner va ser el primer conseller de Cultura del Govern Pujol. És considerat un home clau de la cultura catalana dels últims cinquanta anys. Va impulsar la nova època de la revista Serra d’Or, el 1961 va crear Edicions 62, que va dirigir fins el 1969, i va impulsar la Gran Enciclopèdia Catalana. El 1972 va fundar Curial Edicions Catalanes. A més, va contribuir a promoure el Congrés de la Cultura Catalana i la campanya Català al carrer. Cahner va ser president de la Universitat Catalana d’Estiu, director de la nova etapa de la Revista de Catalunya, impulsor i president de la fundació Coromines, i marmesor del llegat de Joan Fuster.
