07.11.2011 - 18:08
L’escriptor i editor Joan Agut (Barcelona, 1934) es va morir ahir a Barcelona d’una llarga malaltia. Va dedicar la seva vida a l’edició literària. Després d’haver obert una llibreria el 1961, va treballar a les editorials Bruguera i Edhasa i, posteriorment va ser un dels fundadors de l’editorial Barcanova. També va crear la petita editorial Thassàlia. Un cop jubilat, Agut va dedicar-se a l’escriptura. El crític literari Joan Josep Isern diu que a partir dels seixanta-un anys va viure una segona biografia, amb l’any 2001 com a cènit de la seva carrera literària. Isern en comenta la trajectòria.
‘Joan Agut va ser editor ben bé fins que als seixanta-un anys, que va començar amb el seu primer recull de contes, ‘El dia que es va cremar el Liceu’ (Columna,1995). Va ser un dels primers llibres de la col·lecció ‘La primera columna’, dedicada a autors que començaven. Ell era novell, però amb una gran experiència i molt coneixedor del món del llibre.’
‘Quan va marxar de Barcanova va voler muntar una petita editorial i li va anar malament. Llavors va deixar de fer d’editor i va començar una carrera diria que torrencial: entre el 1999 i el 2007 va publicar dotze novel·les i un llibre de contes. I específicament entre el 2001 i el 2003, que en va publicar sis. Va ser l’època en què va ser més premiat: el Pin i Soler 2001 amb ‘L’arbre de la memòria’, el mateix 2001 va guanyar el Crexells amb la novel·la històrica ‘El mestre de Taüll’; i encara
el 2001 també va quedar finalista del Sant Jordi amb ‘Gombó i Mister Belvedere’.’
‘El 2003 va guanyar el Carlemany amb ‘Partís de noces’. Diria que és la novel·la més ambiciosa, una novel·la total: a través d’un casament fa una radiografia de les generacions d’una família barcelonina i en paral·lel fa un retrat de la societat catalana de la segona meitat del segle passat. És una novel·la a reivindicar, perquè dissortadament va passar molt desapercebuda.’
‘Crec que és el cas més clar de com un autor troba un editor que juga a favor d’ell, em refereixo a Isidor Cònsul de Proa. Però Agut, malgrat tot, també va ser víctima de la seva torrencialitat. Va fer moltes novel·les de tipus històric, de memòries, i potser en els últims temps hauria necessitat un cert distanciament entre l’obra i la publicació.’
‘Personament, era un personatge encisador, un gran conversador amb una gran facilitat per explicar històries. Escrivia sempre a mà i una secretària li picava a màquina els textos. Era un home d’un altre segle, anava sempre amb barret, i era tot un seductor.’
