30.10.2011 - 06:00
Eren les cinc de la tarda a Girona. Núvols grisos i espessos amenaçaven pluja. Potser per això, encara que fossin les Fires de Sant Narcís, la ciutat estava tranquil·la i es podia aparcar sense dificultat. A aquella hora la tensió emocional es concentrava a la residència de sacerdots Bisbe Sivilla de Vista Alegre, on s’havien reunit més d’un centenar d’amics de l’intel·lectual i sacerdot Modest Prats per retre-li homenatge. Es presentava el seu llibre ‘Homilies de Medinyà‘ (Empúries), que mostra la vessant més literària del filòleg.
En l’homenatge s’hi va concentrar la Girona profunda: hi havia la família Nadal en pes (Joaquim Nadal, els seus pares, el seu germà el periodista Rafael Nadal…), la consellera d’educació Irene Rigau, que Modest Prats va casar en primeres núpcies, l’actual alcalde Carles Puigdemont i la seva predecessora, Anna Pagans; el bisbe Camprodón; el món universitari amb la rectora de la UdG Anna Maria Geli, i professors com Albert Rossic, Miquel Berga, Xavier Pla, Mita Casacuberta, Josep M. Nadal (amb qui Prats va escriure el seu llegat intel·lectual més important, la ‘Història de la llengua catalana’ en dos volums), i després amics de fondària amb els quals ha compartit àpats i viatges per Europa: Narcís Comadira, que va rebre el mestratge de Modest Prats al seminari, la catedràtica de teoria literària Dolors Oller, i el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer. Ells amb simpatia l’anomenen el ‘revendo’.
L’acte el va presentar i conduir el llibreter Guillem Terribas, tota una institució gironina, i hi van intervenir l’amic i qui fou durant molts anys editor d’Empúries, Xavier Folch; el deixeble i amic Salomó Marquès, que va aplegar i seleccionar els textos publicats; i l’escriptor Josep Maria Fonalleras, que en va fer l’edició, i que va ser l’encarregat de llegir alguns fragments, amb aquella veu greu i ben entonada.
Va ser un acte auster i bonic, sense sentimentalismes ni excessos de cap mena. Modest Prats tenia un bon dia també, l’alzheimer el va respectar i va poder gaudir de l’homenatge fins el final. L’acte, que s’havia fet dintre la residència per por de la pluja, es va acabar al jardí, amb panellets i vi dolç, gentilesa de Jaume Subirós del Motel Empordà, i coca que van portar els amics de Medinyà, on Modest Prats hi va fer de rector molts anys.
En aquest ambient la tertúlia hi era propícia i l’acte s’allargà fins a quarts de set del vespre. Entre les converses, una caçada al vol: l’historiador i director de l’Avenç Josep M. Muñoz recordava a Xavier Folch l’entrevista que li va fer per a la revista l’abril del 2009, quan Prats començava a notar que alguna cosa no rutllava. I Folch li va explicar que un dia d’octubre també del 2009 Modest Prats el va trucar (no el trucava gairebé mai) i li va dir: ‘Només una cosa: m’han diagnosticat el mateix que al Pasqual Maragall.’ Volia veure a l’expresident i Folch va fer perquè es trobessin un dia tots dos. Foch va preguntar a Maragall: T’en recordes de Modest Prats? i aquest li va contestar: el capellà savi de Girona. Diu Folch que Prats i Maragall van conversar unes tres hores. Diu que el capellà li preguntava què calia fer i Maragall li deia que escoltés molta música, que llegís encara que només fos el diari, i que mirés el futbol. La conversa la va capturar en Carles Bosch, que per aquell temps preparava la pel·lícula documental ‘Bicicleta, cullera, poma’.
