23.10.2011 - 17:12
Els camps de refugiats de Tinduf es troben en una zona desèrtica i aïllada al sud-oest d’Algèria. N’hi ha quatre, de campaments, batejats amb el nom de les ciutats del Sàhara Occidental: Al-Aaiun, Auserd, Smara i Dakhla. En conjunt, hi viuen entre 50.000 i 60.000 refugiats, alguns des de fa tres dècades, quan Espanya va descolonitzar el Sàhara Occidental i el Marroc el va ocupar. A banda els quatre camps, la població veïna de Rabuni fa de capital administrativa i hi ha les dependències de l’ACNUR i d’algunes ONG, els serveis de protocol, la presidència, els ministeris i les administracions dels serveis públics de la República Àrab Sahariana Democràtica, com també del Front Polisario.
És a Rabuni on viuen els cent cinquanta cooperants estrangers que treballen actualment als campaments. Ilaria Ravai, que de 2005 a 2008 va treballar amb l’ONG Ulls del Món a Tinduf, explica que ‘els campaments sempre han estat un lloc molt tranquil per als cooperants i mai ningú no havia patit per la seva seguretat’. ‘Sempre ens hi movíem lliurement, sense problemes, i només per raons geogràfiques, pel fet de ser al desert, hi havia algunes normes que calia seguir, com ara no conduir vehicles o no desplaçar-nos sols’, recorda.
Amb tot, afegeix que des de feia dos o tres mesos, segons que li han confirmat persones que hi havien estat recentment, s’havia notat un augment de les mesures de seguretat als campaments. ‘Per exemple, la queda que impedia des de sempre als cooperants de moure’s d’un campament a un altre a partir de mitjanit, s’havia avançat a les set del vespre, quan es feia fosc. Hi havia més tensió, però les autoritats saharianes no n’especificaven la raó.’
Des que Ravai va deixar els campaments, ara fa tres anys, també diu que havia canviat un altre aspecte: l’islamisme. Segons el testimoni de cooperants amics seus, aquests últims anys hi ha hagut una radicalització religiosa palpable entre alguns refugiats, cosa que no es donava anteriorment.
Un altre element que havia enrarit aquests últims mesos l’ambient als campaments era la situació de Líbia, en plena guerra. El Front Polisario, responsable de la zona, ja havia advertit que Rabuni ‘requeria més seguretat’, perquè se sospitava que algunes armes podien haver sortit sense control d’aquell país.
