22.10.2011 - 06:00
‘Avui és un bon dia perquè la gent surti al carrer de Bilbao i digui endavant’, manifesta el portaveu de l’esquerra abertzale, Txelui Moreno, en aquesta entrevista de VilaWeb, esperançat per la nova era política que s’obre al País Basc després del comunicat d’ETA.
Moreno reitera que ara és el moment de dialogar per resoldre les conseqüències del conflicte: els presos, les víctimes i el desarmament d’ETA.
—Com valoreu les reaccions polítiques a la declaració d’ETA?
—N’hi ha que m’han semblat molt decebedores. El pas que ha fet ETA, tothom l’ha considerat històric, sí, però després han tornat a les posicions anteriors a l’anunci d’ETA. I un fet com aquest mereixia un discurs més valent.
—El lehendakari ha convocat tots els partits per parlar de la nova etapa. També l’esquerra abertzale?
—No em consta que s’hagin posat en contacte amb nosaltres. De fet, el govern s’ha trobat amb una sorpresa, en unes jornades gastronòmiques a Nova York. En tot cas, no tinc cap mena de dubte que cal que tots els partits puguem parlar en una mateixa taula, des del PP a l’esquerra abertzale, i que entre tots redactem el full de ruta i arribem a acords sobre com s’ha de respectar el dret de decidir del nostre poble.
—Però Patxi López proposa que hi hagi converses entre tots els partits…
—Sí, això prou. Aquesta era una de les reflexions de la conferència de pau i una aportació que ha fet la conferència i que nosaltres assumim, i suposo que deuen haver indicat al lehendakari el contingut de la resolució, i no li deu haver tocat més remei que assumir-la.
—Tenint en compte que Rajoy pot ser el pròxim president espanyol, què us ha semblat la seva reacció?
—Aquestes últimes setmanes Rajoy ha tingut un discurs mesurat, a diferència de la duresa d’alguns dels seus companys de partit, com Pons i Basagoiti, que se n’haurien d’avergonyir. En canvi, Rajoy ha tingut una posició molt més seriosa i responsable i crec que el discurs que fa introdueix una modificació del llenguatge que fins ara no havíem sentit. Benvingut sia. Tant de bo això signifiqui que el PP i el seu cap tenen la idea d’afavorir el procés de pau.
—Quins són els pròxims passos d’aquest procés?
—Els governs espanyol i francès han de dir alguna cosa sobre la proposta de la declaració de Sant Sebastià: parlar de les conseqüències del conflicte. Doncs haurien de dir com ho pensen fer. I parlo de víctimes, de presos, d’il·legalitzacions, de persecucions, de judicis que són una farsa… I també hi ha unes causes polítiques que requereixen solucions polítiques, i és sobre aquest punt que els partits s’hauran de reunir. I cal que nosaltres siguem legals, perquè, en cas contrari, tindrem al damunt l’espasa de Dàmocles, com ja la hi van tenir Ibarretxe, i Rufi, Arnaldo i companyia, que van haver d’anar a judici per haver-se reunit. Si l’esquerra abertzale fos legal, el procés de pau es consolidaria més fàcilment.
—Una altra qüestió pendent és la del desarmament d’ETA.
—Sí, la proposta d’ETA tant al govern espanyol com al francès té aquest punt de partida. ETA ja deia en els seus últims comunicats que acceptava la verificació de l’alto-el-foc. I havia deixat les portes obertes perquè hom la fes, si no el govern espanyol, que no volia fer-la, una comissió d’observadors internacionals. I la proposta que fa de diàleg és per a parlar d’això, del desarmament, dels presos…
—Ara, Otegi continua empresonat, ell que ha dirigit el procés des de l’esquerra abertzale.
—És incomprensible. El tenen empresonat per facilitar el procés que ens ha portat on som ara. Les cinc persones que van activar el procés són les que ara hi ha empresonades pel cas ‘Bateragune’. I això només té un nom: és una revenja.
—Com veieu, després de la declaració d’ETA, la manifestació de Bilbao de demà?
—S’havia convocat per l’acord de Gernika, que marcava el full de ruta del procés de pau, per comminar el govern espanyol i ETA a cessar la violència. I parlava de víctimes. Era el primer document en què l’esquerra abertzale en parlava i demanava un rescabalament. Els participants en aquell acord van convocar aquesta manifestació. Demà, doncs, és un bon dia perquè la gent surti al carrer de Bilbao i digui endavant. Perquè no s’ha acabat res, continuem lluitant per aconseguir el dret del nostre poble de decidir i de ser. Aquesta és la clau. Resta pendent la solució del conflicte, però hi haurà un afrontament amb l’estat sense acció armada.
