21.10.2011 - 11:00
L’esquerra abertzale ha respost a la decisió d’ETA de deixar definitivament l’activitat armada demanant al govern espanyol i al francès que aprofitin l’oportunitat històrica que s’obre, que reconeguin el País Basc com una nació i que permetin als bascos d’exercir el dret de decidir sobre el futur polític del seu país. ‘Cal un acord democràtic. És l’objectiu prioritari ara, després de la històrica decisió d’ETA’, diu en un comunicat (vídeo).
‘L’abandó de la lluita armada ha d’anar acompanyat de mesures dels governs espanyol i francès per a superar les conseqüències del conflicte’, perquè ‘el tancament del cicle armat d’ETA’ no tanca pas, tot sol, el conflicte polític. ‘Encara hi ha conflicte polític, que requereix solucions polítiques, com demana la majoria del país i la declaració d’Aiete’.
També blasma d’irresponsables ‘els qui intenten negar el conflicte i que plantegen un futur de vencedors i de vençuts. ‘Ja és hora que canviïn d’actitud, si no volen acabar aïllats’, car s’obre ‘una nova situació i és responsabilitat de tots que es faci democràticament, per tal que tots siguem guanyadors’.
La declaració d’ETA obre una nova era política al País Basc
En un comunicat (català, anglès, èuscar) enviat a Gara, Berria, BBC i The New York Times tres dies després de la Declaració de Sant Sebastià, ETA fa saber que ha pres el ‘compromís clar, ferm i definitiu de superar l’afrontament armat’. En conseqüència, ‘crida els governs d’Espanya i França a obrir un procés de diàleg directe per a resoldre les conseqüències del conflicte’.
Per ETA, la Conferència Internacional de Pau de Sant Sebastià és ‘una iniciativa de gran transcendència política’, i la resolució acordada ‘reuneix els ingredients per a resoldre integralment el conflicte i té el suport d’amplis sectors de la societat basca i de la comunitat internacional’.
‘És temps de mirar el futur amb esperança’ i ‘d’actuar amb responsabilitat i valentia’, continua ETA en aquest comunicat; per això hi anuncia que deixa definitivament les armes i crida els governs d’Espanya i França a instaurar un diàleg que superi l’afrontament armat i que repari les conseqüències del conflicte. També crida ‘la societat basca a implicar-se en aquest procés fins a atènyer la pau i la llibertat’.
Per ETA, ara ‘s’obre un nou temps polític, una oportunitat històrica de trobar una solució justa i democràtica al secular conflicte polític’. Per tant, és el ‘diàleg i l’acord’, que han de caracteritzar aquest nou cicle; no pas la ‘violència i la repressió’. I és que ‘el reconeixement d’Euskal Herria i el respecte de la voluntat popular han de prevaler sobre la imposició, car aquest és el desig de la majoria de ciutadans bascos’.
I prossegueix: ‘La cruesa de lluita s’ha emportat molt companys nostres i n’hi ha que sofreixen a la presó o a l’exili’, als quals manifesta el seu ‘reconeixement i més profund homenatge’.
De totes maneres, ETA pronostica que ‘d’ara endavant, el camí tampoc no serà fàcil, per la imposició que encara perdura; però cada passa, cada assoliment, serà fruit de l’esforç i de la lluita de la ciutadania basca. I és que durant aquests anys, Euskal Herria ha acumulat l’experiència i la força necessàries per a poder seguir aquest camí i té la determinació de fer-ho’, assevera ETA en el comunicat.
Declaració de Sant Sebastià
El comunicat d’ETA arriba tres dies després de la reunió internacional per la pau de Sant Sebastià, que afita el camí de la pau basca en una declaració de cinc punts. La declaració dels representants internacionals demana a ETA que cessi la lluita armada, i als governs espanyol i francès, que entaulin un diàleg sobre les conseqüències del conflicte. L’ex-secretari general de l’ONU i Nobel de la Pau, Kofi Anan, el president del Sinn Féin, Gerry Adams, l’ex-cap de gabinet de Tony Blair, Jonathan Powell, l’ex-primera ministra noruega, Gro Harlem Bruntland i l’ex-ministre d’Interior i Defensa francès, Pierre Joxe, van formar la prestigiosa mesa presidencial dels mitjancers.
