19.10.2011 - 06:00
‘El més important és que als parlaments també hi hagi representades les persones que no voten i les que voten en blanc’. D’aquesta manera el sociòleg Manuel Castells, catedràtic de la Universitat de Berkeley (Califòrnia) i investigador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), resumia la conferència que acabava de fer al CCCB, dimarts passat. Hi va presentar una proposta de reforma de la llei electoral espanyola, amb vista a les pròximes eleccions del 20 de novembre, a petició de la comissió de Reforma del Sistema Electoral del moviment del 15-M de Barcelona (Facebook), que, amb aquesta, obre un cicle de conferències sobre la qüestió. ‘No en sóc un expert i no vull pontificar res, però el moviment me n’ha demanat una reflexió i jo us l’ofereixo perquè la sumeu a altres que puguin arribar i per obrir el debat’. Us oferim la conferència íntegra en vídeo.
Davant d’un centenar d’assistents, Castells va explicar que el sistema polític actual pateix disfuncions importants i que ha perdut legitimitat per a la majoria de ciutadans. I que per això ‘cal refundar la democràcia’. Com? A partir de propostes concretes que han d’obrir un debat profund i que han d’acabar canviant el sistema fent que els partits, al final del procés, es reformin a si mateixos. Castells va voler posar la primera pedra d’aquest debat i va detallar a fons la seva proposta de sistema electoral. Una proposta feta juntament amb Javier Nadal, vice-president de la Fundació Telefònica, ‘i altres experts que no han volgut donar el nom perquè estan massa dins de les estructures del sistema’. I va afegir: ‘és un model pensat per al congrés espanyol, perquè ara hi ha eleccions, però exportable als parlaments autonòmics i a l’estranger’.
Més escons, menys diputats
En concret, proposa que el congrés espanyol passi a tenir 400 escons, enlloc dels 350 actuals, per a donar donar més espai a diputats de formacions minoritàries. Però en realitat, si es mantenen les xifres de participació de les darreres eleccions, no hi hauria pas més diputats, sinó menys, perquè l’abstenció tindria uns cent escons, que romandrien buits. Els escons en blanc es pintarien de color blanc i hi hauria un altre color pels vots nuls. ‘És una proposta senzilla, fàcil d’entendre i lògica; però ho és tant, de lògica i raonable, que els partits no l’acceptaran mai, perquè hi perden poder’, va explicar
90.000 vots, un escó
Per a l’elecció dels diputats, Castells refusa la llei d’Hont i defensa un model d’elecció directa proporcional fixant un mínim de vots per escó que resulta de dividir el cens per 400, que és el nombre d’escons. En el cas del congrés espanyol, un escó seria equivalent a 90.000 vots per a cada circumscripció. I quan s’han repartit tots els escons, què passa amb els vots que sobren? Aquestes vots, de cada partit, s’ajunten amb els d’altres circumscripcions de la mateixa comunitat autònoma perquè puguin sumar fins a 90.000. I un cop fet això, què en fem dels vots que encara resten? Es fa una segona criba, adjudicant escons a 40.000 vots. I fet això, els escons que quedin buits, seran els escons que representaran els abstenciosnistes.
I per a cicumscripcions petites que tinguin menys de 90.000 habitants, proposa d’elegir el diputat més votat a la circumscripció i acumular els vots de les altres formacions per a circusmcripcions de la mateixa comunitat per tal que s’acumulin fins a arribar a 90.000 vots.
Com hauria quedat el repartiment d’escons del 2008 amb aquesta fórmula?
Aplicant aquesta fórmula de repartiment per a les eleccions del 2008, el congrés espanyol tindria una configuració un xic diferent: hi hauria 290 diputats, 105 escons buits, 3 en blanc i 2 de nuls. El PSOE en tindria 129 enlloc de 169, el PP 117 enlloc de 154, IU passaria de 2 a 11, CiU en perdria un, ERC en guanyaria un i uns quants partits minoritaris entrarien al congrés amb un diputat.
Castells també defensa que el parlament forci i promogui l’ús de la pàgina web a temps real per part dels diputats per a explicar en cada moment sobre quines qüestions treballen, quines esmenes preparen, perquè no assisteixen al ple, etc; que els diputats tinguin llibertat de vot per llei; que ningí encausat pugui formar part de cap llista electoral; i també advoca per una reforma a fons de la llei de finançament de partits i exigeix la despolitització de la justícia com a condició prèvia i fonamental per a poder portar a terme tota reforma del sistema electoral.
Pel que fa al senat, Castells advoca per dotar-lo de més competències i proposa que les comunitats autònomes històriques hi tinguin un plus de representació.
Vegeu aquí una síntesi una mica més detallada, en poques pàgines, de tot el model proposat per Castells. En aquest aquest mateix bloc s’hi aniran afegint les propostes dels experts que facin les pròximes xerrades.
Suport als indignats
Al final de l’exposició, que fou llargament aplaudida, uns quants assistents van interpel·lar Castells i li van demanar, per exemple, perquè no proposava d’elegir la meitat del parlament per llistes i l’altra meitat per un sistema territorial, com es fa a Alemanya. Ell va respondre que no era en absolut una mala idea i que la seva proposta era oberta, manipulable i adaptable. ‘És una proposta que deixo als grup de debat del 15-M perquè sigui discutida i tractada; el meu objectiu i desig és aquest, res més; com i de quina manera s’haurà d’articular una reforma del sistema quan arribi el moment, és feina d’uns altres’, va dir.
I va expressar, una vegada més, simpatia pel moviment dels indignats, felicitant-se per l’expansió mundial que va viure aquest cap de setmana, amb manifestacions a més de nou-centes ciutats. Això sí, com ja havia dit en la xerrada que va fer el passat mes de maig a l’acampada de plaça Catalunya, va remarcar amb rotunditat que la força del moviment és la no violència i va demanar que no es caigués en cap mena de provocació que pogués generar violència, vingués d’on vingués.
