14.10.2011 - 10:39
Enguany l’adveniment de la revolució digital ha centrat el debat al voltant del llibre a la Fira de Frankfurt. La conversa dels professionals de l’edició gira al voltant de quatre eixos principals: seguretat, drets d’autor, metadata, marketing 2.0 i la guerra de dispositius o plataformes.
El tema més urgent és el de la pirateria, ara per ara inevitable amb els actuals sistemes de protecció DRM (Digital Rights Management). Qualsevol ePub que puguem comprar avui a Catalunya als portals leqtor o Libranda, a la web de Triallibres (primera editorial digital en català) o fins i tot a Amazon si hi poguéssim comprar ePubs, són molt vulnerables. Els editors encara no disposen d’un software capaç de detectar l’acció d’un hacker, localitzar l’infractor i quantificar les còpies pirates que ha disseminat. Fa molt poc l’empresa Irdeto ha patentat un software anomenat ActiveCloak, que posarà al mercat pròximament. Es tracta d’un sistema amb codis molt més sofisticats. ActiveCloak disposa d’un mecanisme per recodificar un llibre que ja hagi estat violat o desprecintat per un acte de pirateria. D’aquesta manera, la fuita que pugui provocar un hacker no serà il.limitada en el temps. Amb tot, Piotr Chmielewski, director de nous negocis d’Irdeto, reconeix que probablement no existirà mai cap sistema prou segur per eradicar la pirateria.
Un altre tipus de pirateria afecta més els que vetllen pels drets d’autor. El medi digital facilita l’apropiació, el plagi, la còpia, el trasllat parcial de continguts d’un llibre a altres formats, com ara l’aplicació per a smartphones o els productes educatius multimèdia. D’aquí que l’editor de l’era digital deixi de pensar en llibres i se centri cada vegada més en continguts, que després es poden vendre i distribuir o cedir en múltiples canals: paper, ePub, revista digital, el video, l’app, etc. No hi ha encara tarifes i percentatges estàndard per molts tipus de cessions. La negociació o monetització dels drets d’autor és el Far West.
El marqueting digital i la creixent atenció per la metadata centren l’altra gran preocupació dels editors: com trobaran els lectors els llibres que volem vendre? Un requisit indispensable per fer-se trobadís en la immensitat oceànica de google és aportar una bona metadata a qualsevol publicació que es llanci al mercat, sigui electrònica o de paper. Què és la metadata? És tota aquella informació que es genera a l’editorial durant la contractació, producció i comercialització d’un llibre. Informació que podrà ser útil per a aquells que busquin en cercadors de la xarxa informació que pugui estar relacionada amb el llibre que volem vendre. Títol, autor, pàgines, biografia de l’autor, contracoberta, preu, etc. Així si volem, per exemple, que ‘La plaça del diamant’ arribi a més lectors, serà convenient que fem constar a la metadata que la novel.la de la Rodoreda se situa durant la guerra civil espanyola. Podríem obviar aquesta informació a la contracoberta, si no hi volem fer èmfasi, però pot ser útil introduir-la a la metadata, perquè la farem més accessible a aquells lectors que vulguin llegir literatura sobre la guerra civil. La metadata és probablement l’assignatura més àrida que hauran d’aprovar els editors en els pròxims anys. En canvi, es divertiran una mica més amb les noves exigències del marqueting digital, que consisteix cada vegada més a generar i alimentar comunitats de lectors fidels i entusiastes que a la llarg es puguin convertir en evangelitzadors de la pròpia marca. El community manager, aquesta figura que ara sovint recau en el becari de torn, aviat es convertirà en un càrrec determinant en l’organigrama de les editorials. A Alemanya ja hi ha empreses dedicades a coordinar els llançaments editorials amb la comunitat de bloguers i les xarxes socials. Julia von dem Niesebeck, fundadora de Bilandia, explica que avui dia és més útil construir una comunitat al voltant d’un llibre que no pas posar un anuci al diari. Per això hi ha gran interès en buscar la complicitat de persones que tinguin molts seguidors a twitter d’un perfil determinat. “Fins i tot hi ha individus que venen els seus followers a empreses fent-se propagandistes d’un llibre o retwittejant una piulada d’una editorial”, explica Aliza Sherman, de l’empresa Mediaegg.
El darrer gran obstacle a la digitalització massiva és la guerra entre els portals digitals i les empreses que volen imposar el seu propi dispositiu: Apple amb l’iPad i Amazon amb Kindle defensen un model tancat. A la llarga, com més obert sigui el dispositiu, més fàcilment agregarà continguts. En aquest dilema entre dispositiu o contingut es juga el final de partida. Confiem que primin els comtinguts per damunt de les multinacionals. Sigui com sigui, el futur de les editorials serà digital…o vegetal.
Bernat Puigtobella, editor
