14.10.2011 - 06:00
Feliu Ventura torna, a ‘Música i lletra’, a l’essència i a la simplicitat de les cançons, després de cinc anys de no publicar cap disc. En tot aquest temps, emperò, no ha deixat de col·laborar en alguns projectes i de treballar en unes quantes cançons, fins que no les ha trobades prou madures per a fer-ne un disc. I és que Ventura és dels qui van a poc a poc i mesuren cada passa que fan. ‘M’he mirat endins per trobar la música i la lletra’, explica un Feliu Ventura que es defineix com a tímid i reflexiu.
En aquesta entrevista amb VilaWeb parla de la ‘desproducció’ que ha dut a terme per poder ‘tornar a les coses senzilles’, cançons com ‘Història d’un sofà‘ i ‘Torn de preguntes‘, que Ventura i Borja Penabla interpreten en directe a l’Espai VilaWeb.
En les onze cançons del disc, mira de reflectir-hi la millor part de si mateix: el compromís, l’amor i la sàtira, bo i jugant amb els mots, com ha fet sempre. ‘Fer cançons és jugar amb les paraules’, diu ell. Per això creu que una cançó ha de tenir un llarg recorregut i més d’un sentit: ‘Si només tinguera un significat, no seria una cançó meva.’
Fa anys que pregona des de l’escenari que la millor ciutat del món és la seva, Xàtiva –que és on tot comença i recomença. Així ho explica en la cançó que obre el disc, ‘Història d’un sofà’, un esbós del país de la seva infantesa. ‘Xàtiva és el meu país i la meva llengua. El lloc de cadascú ha de ser el lloc de referència, independentment dels llocs on vages o per on passes’. Roda el món i torna al Born.
Ràbia i esperança a ‘Torn de preguntes’; un regal en forma de cançó a ‘Present’; un viatge que transporta a la Grècia antiga a ‘Cor polissó’, i que ha escrit pensant en Lluís Llach, que ell considera un mestre i amb qui va fer el disc i la ronda de ‘Que no s’apague la llum’.
‘M’agraden les cançons, siguen de l’estil que siguen, si són ben fetes. M’agraden els discos que persegueixen somnis, els que persegueixen bolets o ovnis, però no m’agraden els discos que persegueixen vendre discos’, diu, referint-se a una de les cançons, ‘Els guants de la metàfora’.
La sàtira es destil·la, en aquest disc, a ‘El nus de la corbata’, una cançó que d’alguna manera lliga el conte ‘El vestit de l’emperador’ amb els vestits de l’ex-president Francisco Camps. ‘És una cançó per a commemorar el 136è aniversari de la mort de Hans Christian Andersen, i qui hi veja una altra cosa té el cervell malalt’, amolla, sorneguer.
El repàs de les cançons ens porta a parlar de l’estat de la llengua, car a ‘País de carretera’ hi cita Joan Solà, que va dir ‘Aquí, senyors, no hi ha pau lingüística’. Ventura creu que és important que ‘la gent ho sàpiga’ però, també, ‘si després de tres-cents anys, encara fem una entrevista en aquesta llengua, és que hem guanyat’.
També aquesta vegada Feliu Ventura ha pogut comptar amb la producció, els arranjaments i la direcció musical de Borja Penalba; i amb la guitarra de pau Figueres, el violoncel de Sara Chordà i el violí i la viola de Miquel Córdoba.
La primera oportunitat d’escoltar en directe les noves cançons serà demà, a l’Auditori de Barcelona.
Enllaços
Array
