13.10.2011 - 06:00
La Fira de Frankfurt torna a obrir avui la porta, amb Islàndia de país convidat. Els islandesos hi presenten un pavelló auster que convida al recolliment: grans plafons on es projecten paisatges naturals de gran espectacularitat filmats des de l’aire i vídeos de lectors anònims llegint en la intimitat de casa seva. L’autor de l’exposició, l’arquitecte Páll Hjaltason, vol reflectir amb aquesta alternança la vida a l’aire lliure i el recolliment hivernal d’un país que lluita per reinventar-se després de la pitjor crisi de la seva història contemporània. Sigtryggur Magnason, dramaturg i director del comitè que ha organitzat l’expedició islandesa, creu que ‘alguna cosa bull a Islàndia’. Prova n’és l’interès inaudit que Islàndia ha suscitat entre els editors alemanys, que han arribat a publicar en ocasió de la Fira més de dos-cents títols, sia d’autors de l’illa, sia de tema islandès.
Alguna cosa també bull en la indústria digital. Algunes veus del sector consideren que encara falten tres anys per a l’explosió del llibre electònic a Europa: han de passar tres Nadals perquè la gent es pugui regalar prou iPads o Kindles. Amb tot, tothom es prepara per adoptar o inventar els nous models de negoci que regiran la revolució digital. La plataforma 24symbols s’ha presentat a Frankfurt com l’Spotify dels llibres, un servei de lectura al núvol, que funciona per subscripció.
La xarxa es presenta també com un espai ideal per a socialitzar la lectura. Plataformes com Anobii, de creació recent, permeten als lectors d’intercanviar recomanacions i compartir comentaris. La finalitat es de formar una comunitat de lectors que es troben en una mena de llibreria virtual i que es poden recomanar llibres, i comprar-ne, en línia. Todd Sattersten, fundador de BizBookLab, ha penjat a la xarxa dos capítols d’un llibre titulat ‘Every Book is a Startup’, i espera poder-lo acabar d’escriure l’any vinent després de valorar els comentaris que li hauran fet els lectors. El model wiki, doncs, es posa també al servei de l’escriptura i de l’edició.
Neixen nous intermediaris i en desapareixen uns altres. La 40k de Milà és una de les primeres editorials únicament digitals. Al catàleg, hi té llibres curts, que probablement no es publicaran mai impresos. A l’editor de 40k, Giuseppe Granieri, no li caldrà barallar-se amb distribuïdors ni perseguir llibreters. Això sí, haurà de ser un bon ‘community manager’, si vol captivar una clientela intessada pels seus títols.
I finalment assistim a un fenomen emergent als països anglosaxons: la de l’autor que es publica electrònicament a la xarxa i que obté pràcticament un 70% del marge de benefici de les vendes. És el cas d’Amanda Hocking, Joe Konrath o del novel·lista Michael J. Sullivan, que en sis mesos han obtingut uns ingressos de 154.000 dòlars en vendes de drets estrangers. Aquests autors reactiven la cadena tròfica de l’edició des de l’altre extrem. Contracten el seu agent després de tenir èxit i publiquen els seus llibres impresos en editorials que abans no els havien volgut els originals.
Som a les portes d’una revolució que canviarà la producció i el consum editorial. Però el secret dels bons llibres continuarà intacte, ofert cada vegada per qui el sàpiga descobrir.
Bernat Puigtobella, editor
