12.10.2011 - 12:13
El fill de Pedro Urraca, l’agent de la policia franquista que va detenir i deportar el president Lluís Companys, ha cedit el fons del seu pare a l’Arxiu Nacional de Catalunya. El fet ha estat possible després d’un treball d’investigació de la periodista d”El Temps‘ Gemma Aguilera, que fa uns mesos va tenir accés a un fons de 15 dietaris (escrits entre 1922 i 1948, amb una pàgina dedicada al president), 40 fotos (inclosa la que Urraca va fer a Companys a la frontera d’Hendaia), fitxes policíaques del seu pas per Brussel·les i documents personals. Segons Aguilera, Juan Luís Urraca cedeix el fons com un ‘gest de generositat i en bona part com a reparació moral a Catalunya, i per l’alt valor històric’.
Juan Luís Urraca va conservar durant molts anys una caixa plena de papers que havia recollit del pis de la seva mare, a Madrid, quan ella va morir. No la va obrir mai fins el juny passat, quan la periodista d”El Temps’ Gemma Aguilera va aconseguir trobar-s’hi i li va demanar si conservava algun tipus de documentació sobre el seu pare, Pedro Urraca, l’agent de la policia franquista que va detenir i deportar el president Lluís Companys.
Juan Luís Urraca va creure que el seu pare era un simple diplomàtic de carrera fins que, un cop mort, va trobar entre els seus objectes personals el llibre ‘La trágica muerte de Companys’, de Joan Llarch, amb la foto d’un home com a punt de llibre. La instantània l’havia presa el seu pare al president Companys en el pas fronterer d’Hendaia després de detenir-lo, l’any 1940.
Aguilera portava temps darrere el cas, la primera pista del qual havia estat una esquela de Pedro Urraca en el diari ‘ABC’. La data de la mort de l’agent -14 de setembre del 1989- era una de les dades més importants de la investigació ja que “les lleis espanyoles d’arxius impedeixen consultar l’activitat dels funcionaris fins que no han passat 25 anys de la seva mort o, si no se sap, 50 anys des que es té l’última referència en un document oficial”, ha explicat la periodista.
Aquella caixa conservada durant anys pel fill de l’agent va resultar ser un valuós tresor històric: incloïa 15 dietaris personals de Pedro Urraca escrits entre el 1922 i el 1948; 40 fotografies de l’agent “d’un alt valor, perquè per primera vegada es pot posar cara a aquest home”, ha matisat Aguilera; fitxes policials de l’època durant la qual va estar a Brussel·les, i documentació personal de Pedro Urraca i la seva dona, Elena Cornette.
Una caixa que, després del procés d’investigació d’aquests mesos, Juan Luís Urraca ha decidit cedir a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Segons la periodista, Urraca ha volgut donar la documentació a l’ANC i cedir els drets de tots els documents a la Generalitat amb un doble intenció: “Per fer un gest de reparació moral a Catalunya pel que va fer el seu pare i perquè considera important que els historiadors tinguin accés a aquesta documentació per l’alt valor que pot tenir en estudis posteriors”.
D’entre les moltes pàgines escrites per Urraca, n’hi ha una de prou rellevant per a la història de Catalunya: la pàgina que l’agent va dedicar a Companys, l’única persona de totes les que va detenir a qui fa una referència directa: “Todas las ilusiones, toda la fe en los ideales de este hombre han caido por tierra. (…) Difícil ha de serle ante el ambiente que allá abajo le espera”, escriu al dietari.
“En aquesta pàgina, el policia mostra una certa incomoditat pel que acaba de fer, detenir-lo i portar-lo a la frontera francesa, i reconeix que aquesta persona ha lluitat pels seus ideals fins a l’últim moment, tot i saber que a Madrid no hi haurà pietat, reconeix que aquesta persona està disposada al sacrifici per Catalunya”. “D’alguna manera, Companys el va marcar, no sabem fins a quin punt, però algun remordiment li va causar”, ha interpretat la periodista.
Segons ha explicat Aguilera, Pedro Urraca Rendueles era “només un policia de baixa categoria, però la seva ambició li va permetre arribar a les altes esferes de l’estat franquista”. De la mà del ministre d’Afers Estrangers espanyol, Ramon Serrano Súñer, i de l’ambaixador a París, José Félix de Lequerica, Urraca va arribar a “dirigir el control policial de la repressió als exiliats fins al 1945” i, posteriorment, el van traslladar a Brussel·les, “on va continuar la repressió fins que tenia 75 anys”, ha assegurat Aguilera.
El 14 de setembre del 2014 es compliran 25 anys de la mort de Pedro Urraca i serà aleshores quan es tindrà accés als arxius professionals de l’agent. Aguilera ha afirmat que llavors “es podran saber moltes més coses i es podrà resoldre la incògnita de si aquesta persona té delictes de sang o no, ja que fins ara no ha estat demostrat”.
Fins aquell moment, la documentació estarà disponible per a consulta a l’Arxiu Nacional de Catalunya, on també s’ha digitalitzat. Aquest pròxim dissabte, el president de la Generalitat, Artur Mas, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, lliuraran una còpia en digital de tota la documentació a Juan Luís Urraca.
