12.10.2011 - 06:00
L’oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans va demanar ahir a les autoritats egípcies que impulsin una investigació independent sobre els enfrontaments entre els cristians coptes i les forces de seguretat de diumenge i dilluns que van acabar amb la mort de vint-i-cinc coptes. ‘Demanem a les autoritats que investiguin i garanteixin la imparcialitat i la independència de la investigació’, va afirmar el portaveu de l’Alt Comissionat, Rupert Colville.
Per altra banda, el ministre d’Economia egipci, Hazem el Beblawi, va presentar la dimissió ahir per protestar per la mort dels cristians coptes per part de les forces de seguretat. ‘Per més que el govern no sigui el responsable directe dels fets, la responsabilitat és seva en última instància’, va declarar. Però el Consell Suprem de l’exèrcit no li va acceptar la dimissió.
La violència entre la minoria cristiana copta del Caire i l’exèrcit va esclatar sobtadament diumenge. Tot va començar en una manifestació on cristians coptes protestaven per la crema d’una església a Assuan i el que ell consideraven que era la deixadesa del govern a l’hora de tallar de socarrel aquest tipus d’actes. L’exèrcit, que detenta el poder a Egipte de forma provisional a l’espera de les eleccions, va interceptar la marxa i sense avís previ la va dissoldre, provocant incidents per tot el barri vell de la capital, zona de residència principal dels coptes. El Consell Suprem de les Forces Armades ha acusat els coptes per haver disparat contra l’exèrcit però no hi ha testimonis fiables de que això sigui així.
Els enfrontaments al barri vell del Caire es van veure complicats encara per l’aparició esporàdica de grups de joves musulmans que atacaven els grups de cristians i van assaltar alguns comerços. L’imam d’al Azhar, màxima autoritat de l’islam sunnita a Egipte, va reaccionar condemnant els atacs i reclamant diàleg entre les religions. Segons la televisió egípcia, que ha informat de forma molt esbiaxada sobre els fets, l’imam ha parlat amb el patriarca copte.
La tensió sobtada entre els coptes i alguns sectors musulmans ha sorprès per quant durant la revolució la minoria copta va jugar un clar paper de suport a la revolta, obrint les esglésies per tal que els manifestants s’hi poguessin refugiar. Ahir un pres gihadista va ser executat a Alexandria, acusat d’haver causat la mort de sis cristians el nadal de 2010. Hi ha opinions que afirmen que l’exèrcit, dominat encara pels dirigents de l’era Mubarak, cerca provocar un enfrontament greu que els permeti ajornar les eleccions previstes pel novembre i mantenir-se així en el poder.
La minoria copta d’Egipte és la comunitat cristiana més important de Llevant i la principal minoria a Egipte. Hom creu que són prop del deu per cent de la població, la majoria membres de l’Església Copta d’Alexandria però també de l’Església Catòlica Copta. Els coptes habiten arreu d’Egipte i també al Sudan i Síria.
La comunitat copta és assentada a El Caire des dels primers segles de la cristiandat i tradicionalment controlava bona part del comerç de la ciutat. En l’época de Nasser va patir les primeres mostres de repressió, degut a les acusacions combinades de burgesos i no àrabs, per no ser musulmans. Tot i això els coptes són àrabs. En aquells anys la creació de noves esglésies o institucions coptes va ser perseguida i com a conseqüència molts coptes van emigrar, principalment a Austràlia i Europa.
Les lleis creades per Nasser van ser suavitzades el 2005 però encara hi ha dificultats per a la llibertat de culte i expressió. Sovint els coptes són objecte d’atacs pels grups radicals gihadistes i en algunes ocasions hi ha hagut seriosos enfrontaments entre les dues comunitats. Els coptes estan poc representats al parlament egipci i participen poc de la vida política egípcia. Butros-Ghali, ministre amb Sadat i posteriorment secretari general de Nacions Unides és el polític copte més conegut.
Enllaços
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array