04.10.2011 - 06:00
Anna Politkòvskaia: cinc anys d’impunitats és l’acte d’homenatge a la periodista russa que es farà a les 19.00 al Col·legi de Periodistes (Barcelona, Rambla de Catalunya, 10), organitzat pel PEN Català, la Lliga dels Drets dels Pobles, VilaWeb i Sicom. A l’acte, hi participaran Elena Malàixina, periodista del diari rus Nòvaia Gazeta, els escriptors Carles Torner i David Figueres, i el moderarà Vicent Partal. Al principi de l’acte es projectarà un documental sobre Politkòvskaia.
Nada el 1958 a Nova York, filla de diplomàtics ucraïnesos, Anna Politkòvskaia es graduà en periodisme a la Universitat Estatal de Moscou (1980). Treballà deu anys llargs al diari Izvèstia, fins que el 1999 passà a Nòvaia Gazeta, per a la qual seguí sobre el terreny la guerra de Txetxènia. (Aquell mateix any, Vladímir Putin esdevingué president de Rússia, després d’una operació militar a gran escala sobre aquell país del Caucas.) Politkòvskaia denuncià sense eufemismes les atrocitats comeses pels bàndols en conflicte i la corrupció, la brutalitat i els abusos de poder del govern de Putin. Escriví llibres amb títols tan significatius com ‘Una guerra bruta: una periodista russa a Txetxènia’ i ‘La Rússia de Putin: la vida en una democràcia fracassada’.
La veu calmosa de Politkòvskaia amagava un determini excepcional, un compromís ferm amb la veritat. Les persecucions i les amenaces de mort mai no feren recular la seva ploma, mancada de sentimentalismes. El setembre del 2004, quan s’adreçava a Beslan per fer-hi de mitjancera, fou enverinada. Se’n sortí i prosseguí la feina de reportera compromesa, valenta i lúcida fins que fou assassinada, el 7 d’octubre de 2006. El crim, de motivacions polítiques, encara no s’ha aclarit.
El cas d’Anna Politkòvskaia demostra que hi ha països en què la llibertat d’expressió no és un dret garantit. Ella era plenament conscient del perill que corria, però sentia la necessitat imperiosa d’explicar la realitat que veia. Deia que els periodistes tenen el deure d’informar, igual que els cantants tenen el de cantar, i els metges, el de curar i, si és possible, de guarir.
